Abans que un dit n’hi hagués prou per manejar un telèfon, hi va haver tota una generació que portava a la butxaca un petit ordinador amb llapis òptic. Aquell terreny el va dominar durant anys Microsoft amb Pocket PC i, més tard, Windows Mobile. Avui són peces de museu, però en el seu moment van definir què volia dir tenir “un PC al palmell de la mà”.
De Windows CE al palmell de la mà
Tot arrenca a Windows CE, un sistema operatiu que Microsoft va dissenyar des de zero per a dispositius petits i amb pocs recursos, ben diferent del Windows d’escriptori. La versió Windows CE 3.0, de 1996, va servir de base per als primers Handheld PC i, sobre aquell nucli, Microsoft va aixecar la família de sistemes per a PDA.
A diferència del Windows d’escriptori, CE es va pensar per funcionar amb processadors ARM i MIPS, poca memòria i pantalles diminutes. Aquesta herència tècnica acompanyaria la plataforma mòbil de Microsoft fins al darrer dia.
Pocket PC: neix la PDA de Microsoft
El Pocket PC 2000, amb nom en clau “Rapier”, va arribar el 19 d’abril de 2000 sobre el nucli de Windows CE 3.0. Eren agendes electròniques sense teclat físic, que manejaves amb un llapis sobre pantalles resistives de 240×320 píxels. Incloïen versions reduïdes de Word, Excel, Outlook i Internet Explorer: per primera vegada, el programari de Microsoft cabia a la butxaca.
A l’octubre de 2001 va aparèixer el Pocket PC 2002, amb nom en clau “Merlin”, que va estrenar la categoria Smartphone, una variant pensada per a telèfons amb teclat numèric. Allà va començar la convergència entre la PDA i el mòbil que marcaria la dècada.
El canvi de marca: arriba Windows Mobile
El 23 de juny de 2003, Microsoft va unificar tota la família sota un únic nom: Windows Mobile 2003. Amb ell, tant les PDA com els smartphones compartien marca i es connectaven explícitament amb el Windows d’escriptori. Aquesta versió va millorar molt la connectivitat i va afegir gestió de Bluetooth per a teclats, auriculars i transferència de fitxers. Al març de 2004 va arribar la Second Edition, amb suport per a pantalles en orientació apaïsada i noves resolucions.
El gran salt va ser Windows Mobile 5.0, llançat al maig de 2005. Per fi Microsoft va fusionar en una sola base de codi els dos desenvolupaments separats de Pocket PC i Smartphone. Exigia almenys 64 MB de RAM i processador ARM, i incloïa de sèrie Office Mobile i Windows Media Player 10 Mobile. Però el que més es recorda és el push de correu via Exchange (Direct Push): per fi el correu corporatiu arribava al telèfon a l’instant, una funció que aleshores era gairebé exclusiva de BlackBerry.
La maduresa: Windows Mobile 6
La branca Windows Mobile 6, amb nom en clau “Crossbow”, va sortir el 12 de febrer de 2007, tot just un mes després que Steve Jobs presentés l’iPhone. Va arribar en variants Standard (sense pantalla tàctil), Professional i Classic, i va acostar la interfície a l’aspecte de Windows Vista. La 6.1 va arribar a l’abril de 2008 i la 6.5, al maig de 2009, va ser la primera dissenyada per fer-se servir amb el dit en lloc del llapis, amb la seva recordada pantalla d’icones en forma de bresca d’abelles.
Va arribar massa tard. Mentre Microsoft retocava menús, macOS ja havia engendrat iOS i Google empenyia amb força un sistema basat en el nucli Linux: Android.
L’ocàs i el llegat
Els números expliquen la caiguda. Gartner va estimar que al tercer trimestre de 2009 Windows Mobile tenia un 7,9% de les vendes mundials de smartphones; a l’agost de 2010 havia caigut al 5%, el darrer lloc, per darrere de Symbian, BlackBerry, Android i iOS.
El 2010, Microsoft va tancar la plataforma. Va anunciar Windows Phone 7, llançat el 21 d’octubre de 2010, amb la interfície Metro de mosaics i un gir radical: pantalles capacitives en lloc de resistives, adeu al llapis òptic. La ruptura va ser total. Les aplicacions de Windows Mobile no eren compatibles amb el nou sistema, així que desenvolupadors i usuaris es van quedar orfes de cop.
Una curiositat reveladora: el projecte original “Windows Mobile 7” es va cancel·lar el 2008 per començar de zero amb Windows Phone. Microsoft va preferir cremar anys de feina abans que arrossegar una arquitectura pensada per al llapis a l’era del dit. Una altra dada simpàtica: molts Pocket PC funcionaven amb targetes CompactFlash i se sincronitzaven amb el PC mitjançant ActiveSync i un cable sèrie o un cradle de sobretaula, tot un ritual avui impensable.
Windows Mobile i Pocket PC van ser pioners. Van portar Office, navegador, correu i multimèdia a la butxaca gairebé una dècada abans de l’iPhone. El seu error no va ser tècnic, sinó de temps: van apostar pel llapis just quan el món descobria que n’hi havia prou amb un dit. Com tants sistemes històrics, pensem en NeXTSTEP o BeOS i el seu hereu Haiku, el seu mèrit més gran va ser aplanar el camí que altres recorrerien.