El 22 de juny de 2026, Hein Matthee va publicar al blog d’OpenNebula un article amb una tesi directa: passar a VMware Cloud Foundation 9.1 no és una actualització de versió, és redissenyar la teva infraestructura des de baix. I això xoca amb la promesa original de VMware de simplificar la gestió.
L’avís va dirigit a qui encara fa servir vSphere 8, que perd el suport l’11 d’octubre de 2027. El compte enrere obliga a decidir, i l’article sosté que el camí de menys resistència (saltar a VCF 9.1) porta més pes del que sembla.
Què canvia a VCF 9.1
El primer punt és la capa de gestió. VCF 9.1 no es gestiona amb una sola consola, sinó amb diversos appliances dedicats: SDDC Manager, NSX Manager, VCF Operations, VCF Automation, Fleet Manager i serveis Collector. Cadascun es desplega, es manté, es monitoritza, s’actualitza i s’assegura per separat. En desplegaments de producció és habitual reservar un domini de gestió a part del domini de càrregues, cosa que resta capacitat a les aplicacions que de debò donen negoci.
El segon és l’emmagatzematge. vSAN passa a ser la plataforma integrada per defecte a les arquitectures de referència validades. I VMware ha anunciat la retirada de vVols, amb el seu suport previst per desaparèixer en una versió futura. Qui tingui inversió en SAN, NAS, iSCSI o Fibre Channel ha de replantejar la seva estratègia a llarg termini.
El tercer és la xarxa. NSX queda encastat com a component central, dins dels dominis de gestió i de càrregues. Això vol dir fluxos de treball nous i formació addicional per a equips que venien d’un model de xarxa més tradicional. A tot això s’hi sumen sèries de CPU marcades com a obsoletes, que poden accelerar renovacions de maquinari fora del calendari que tu hauries triat.
Què proposa OpenNebula
Davant d’aquest model, l’article situa OpenNebula sobre KVM com una alternativa més senzilla d’operar. Un Frontend mínim d’OpenNebula necessita només 16 GB de RAM, lluny del conjunt d’appliances dedicats de VCF, cosa que deixa més capacitat física per a les aplicacions.
En emmagatzematge no imposa vSAN: admet iSCSI, SAN per Fibre Channel, NFS, Ceph, disc local i cabines d’empresa, adaptant-se al que ja tinguis. En xarxa pots quedar-te amb VLAN senzilles o fer servir overlays VXLAN i Open vSwitch quan calguin, sense NSX obligatori. I dona suport a un ampli ventall de plataformes x86 i distribucions Linux, cosa que ajuda a treure partit del maquinari existent.
Tot i aquesta lleugeresa, manté les funcions que s’esperen d’una plataforma d’empresa: multi-tenancy, autoservei, control d’accés per rols, monitorització i informes, automatització i orquestració, integració amb Kubernetes i suport per a núvol híbrid i edge.
A qui interessa
Als equips que administren VMware i estan fent números per a després de vSphere 8. Si la pregunta és si la complexitat, els requisits d’infraestructura i el cost de subscripció de VCF 9.1 compensen, el text convida a mirar KVM abans de donar per fet el camí de VMware. Per entendre com encaixen les peces d’aquesta pila, tenim un repàs de KVM, QEMU i libvirt i la fitxa de KVM amb el seu detall de suport.
Font
Article original de Hein Matthee al blog d’OpenNebula: https://opennebula.io/blog/experiences/vmware-vcf-9-1/. A LinuxGratis seguim OpenNebula com a agregador de novetats al voltant de KVM i la virtualització a Linux.