Poques distribucions han marcat tant la història de Linux com Red Hat Linux. Durant gairebé una dècada va ser la porta d’entrada de milions d’usuaris al programari lliure. Va popularitzar un sistema de paquets que encara avui mou mitja taula de distribucions i va posar els fonaments de l’empresa de codi obert més reeixida que ha existit. Aquesta és la crònica d’aquell barret vermell, des del seu origen casolà fins a convertir-se en dos productes llegendaris.
Un barret vermell i dos fundadors
Tot comença el 1994, quan Marc Ewing va llançar la seva pròpia distribució de Linux. El nom, segons la versió que més es repeteix, ve de la gorra de beisbol vermella de la Universitat de Cornell que Ewing solia portar posada. La primera versió no beta va arribar el maig de 1995 amb el nom en clau “Mother’s Day”.
Aquell mateix 1995, Ewing va unir forces amb Bob Young, fundador d’ACC Corporation, una de les primeres empreses dedicades a vendre programari i suport de Linux. D’aquella fusió va néixer Red Hat, Inc.: Ewing aportava la base tècnica i Young la visió de negoci. Era una aposta arriscada en una època en què gairebé ningú creia que es pogués guanyar diners regalant el codi.
RPM: la gran aportació tècnica
El llegat tècnic més gran de Red Hat Linux va ser el Red Hat Package Manager (RPM), que va aparèixer en aquelles primeres versions no beta. RPM permetia instal·lar, actualitzar i desinstal·lar programari de manera neta, gestionant dependències i comprovant la integritat de cada paquet. Davant de la instal·lació manual a base de compilar codi font, allò va ser una revolució.
El format .rpm va tenir tant d’èxit que es va convertir en el punt de partida de desenes de distribucions posteriors. Avui encara l’utilitzen sistemes com Fedora, RHEL i derivats d’Oracle Solaris en el món empresarial, mentre que al bàndol rival mana el format .deb de Debian.
De la versió 1 a la 9
Red Hat Linux va recórrer un llarg camí de versions, cadascuna amb el seu nom en clau peculiar:
- Red Hat Linux 1.0 “Mother’s Day” (1995): el primer lliurament estable.
- 3.0.3 “Picasso” (1996) i 4.0 “Colgate” (1996): van consolidar la distribució.
- 5.0 “Hurricane” (1997): l’any en què Red Hat va començar a enlairar-se com a empresa.
- 6.0 “Hedwig” (1999): va incorporar l’escriptori GNOME i va fer un salt enorme d’usabilitat.
- 7.0 “Guinness” (2000) i 8.0 “Psyche” (2002): la maduresa de l’escriptori.
- 9.0 “Shrike” (2003): la darrera i definitiva versió de la línia clàssica.
El 1999 Red Hat va protagonitzar a més una sortida a borsa (IPO) al NASDAQ que va ser una de les més espectaculars de l’era puntcom, i va deixar clar que el negoci del programari lliure es podia sostenir.
La gran divisió del 2003
El 2003 Red Hat va prendre una decisió que va canviar el rumb de la companyia: descontinuar la línia Red Hat Linux i dividir-la en dos camins separats.
D’una banda va néixer Red Hat Enterprise Linux (RHEL), el producte comercial orientat a empreses, amb suport de pagament, cicles de vida llargs i certificacions. De l’altra, el Projecte Fedora: els projectes Fedora i Red Hat es van fusionar el 22 de setembre de 2003, i Fedora Core 1 va veure la llum el 6 de novembre de 2003, basat directament en Red Hat Linux 9. Fedora va passar a ser la versió comunitària, gratuïta i d’avantguarda, finançada per Red Hat però desenvolupada per voluntaris.
Red Hat Linux 9, el darrer lliurament clàssic, va arribar al final de vida oficial el 30 d’abril de 2004, tot i que el projecte Fedora Legacy va mantenir actualitzacions fins al 2006.
Curiositats del barret
- L’icònic logotip de l’home amb barret, conegut com a “Shadowman”, es va crear el 1996 i va aparèixer en públic per primera vegada el 1997. El barret és la mateixa fedora vermella que va donar nom a la distribució.
- Bob Young va arribar a dir que venia Linux com qui ven aigua embotellada: el producte era gratuït, però la gent pagava per la comoditat, la confiança i el suport.
- La filosofia de Red Hat va deixar empremta gairebé a tot arreu. Distribucions tan diferents com Slackware, Gentoo o Ubuntu van créixer en un terreny que Red Hat va ajudar a obrir comercialment.
El barret vermell va deixar de ser una distribució per convertir-se en una idea: que el programari lliure podia sostenir una empresa de primer nivell. Aquesta idea continua ben viva avui en cada còpia de Fedora i en cada servidor que arrenca amb RHEL.