Ens han preguntat si Proton OS mereix una fitxa a LinuxGratis. És una distribució Linux nova, muntada sobre Debian 13 “trixie” amb KDE Plasma, que es presenta com el sistema per a la petita empresa que vol sortir de Windows sense haver de formar la plantilla. La resposta curta és que encara no, però hem revisat el web, les descàrregues i el repositori, i hi ha coses que val la pena explicar, tant bones com no tan bones.
Abans de res, el nom. Proton OS no té cap relació coneguda amb Proton AG, l’empresa suïssa de Proton Mail i Proton VPN, tot i que totes dues parlen de privadesa. Tampoc amb Proton, la capa de compatibilitat de Valve per jugar a Linux. I a GitHub hi ha un altre ProtonOS diferent, un sistema operatiu experimental escrit en C#. El web de la distribució no en menciona cap dels tres.
Qui hi ha al darrere
El web oficial, protonos.org, no diu qui fa la distribució. Ho explica LinuxLinks, que en va publicar una ressenya el 22 d’agost de 2026: el desenvolupador és Christian Nieves, i els commits del repositori van signats com a «Christian» o des del compte del projecte. És, per tant, la feina d’una sola persona.
Les dates expliquen la resta. El domini es va registrar l’11 d’agost de 2026, i el repositori de GitHub i el projecte de SourceForge es van crear l’endemà. El repositori té 22 commits, zero estrelles, zero forks i cap incidència oberta ni tancada. A SourceForge, on hi ha les descàrregues, ronda les 300 descàrregues per setmana sumant les dues edicions.
Què porta
Proton OS és una remasterització de la ISO live de Debian 13 amb KDE. El seu BUILD.md ho explica pas a pas: s’obre la imatge oficial amb Cubic (una eina per personalitzar ISO d’Ubuntu i derivades), es retoquen la pantalla d’accés, el menú d’arrencada i la configuració per defecte dels usuaris, s’instal·len unes quantes aplicacions i es genera la ISO nova. No té repositoris propis: els paquets arriben de Debian i dels repositoris de Brave i ONLYOFFICE.
El que afegeix sobre un Debian amb KDE acabat d’instal·lar:
- Un escriptori amb aire de Windows, amb un menú d’inici a l’estil del de Windows, barra de tasques a baix i el cursor Win10OS, que s’instal·la des d’un repositori de GitHub d’un tercer.
- Ofimàtica per partida doble: LibreOffice, que ja ve amb Debian, i ONLYOFFICE Desktop Editors, que s’entén millor amb els fitxers de Microsoft Office. També porta accessos web a Microsoft 365 i Teams.
- Brave com a navegador i Variety per canviar el fons de pantalla.
- WinBoat, que executa programes de Windows dins d’un Windows de debò ficat en un contenidor de Docker amb KVM, i els mostra com a finestres soltes mitjançant FreeRDP. És la peça més vistosa per a una oficina amb un programa de comptabilitat que només existeix per a Windows. Això sí, demana la virtualització activada a la BIOS, almenys 4 GB de RAM lliures per a la màquina de Windows i, és clar, que aquest Windows tingui la seva llicència.
- Seguretat activada des del principi: el tallafoc UFW bloqueja les connexions entrants, AppArmor és actiu amb els perfils bàsics (ho expliquem a SELinux i AppArmor), l’SSH ve apagat i
unattended-upgradesinstal·la només les actualitzacions de seguretat de Debian.
Cap d’aquestes peces és nova, i gairebé tot es pot fer a mà en un Debian normal en una tarda. El que ven Proton OS és tenir-ho fet i documentat, i per a qui no sap per on començar això té valor. És la mateixa idea que fa anys que defensa Zorin OS, que a l’abril va publicar la 18.1, amb un equip al darrere i molt més recorregut.
Els requisits són modestos: processador de 64 bits de dos nuclis, 4 GB de RAM (8 recomanats), 25 GB de disc i un USB de 8 GB. Només hi ha versió per a x86_64.
Una 1.0 que ja va per la tercera imatge
Hi ha dues edicions: Core, l’estable, i Frontier, que segons el web porta el nucli Linux 7.1 per a maquinari recent. El repositori només documenta Core; de com es munta Frontier no n’hi ha res.
Totes dues es diuen «1.0», però la ISO ha canviat tres vegades. El README de GitHub encara cita ProtonOS-1.0-64bit-2026.08.19.iso, després van arribar les imatges de l’1 de setembre i, des del 2 d’octubre, a SourceForge hi ha les de l’1 d’octubre: la de Core pesa 4,2 GB. Cadascuna és una imatge nova amb el mateix número, sense notes de versió ni etiquetes al repositori, així que no hi ha manera de saber què ha canviat entre l’una i l’altra.
Per comprovar la descàrrega, el web publica la suma SHA-256 de cada ISO. Encara no hi ha signatura GPG (el README diu que està prevista), i la suma que apareix a GitHub correspon a la imatge d’agost, no a l’actual. Fia’t de la que posa el web de descàrregues. El web també anomena la base «Debian 13 LTS», que no és un nom que faci servir Debian: Debian LTS és una altra cosa, el programa que manté les versions antigues quan s’acaba el seu suport normal.
El detall que no quadra: el nucli congelat
Aquí hi ha el més important. Entre els passos de construcció, el fitxer packages/holds.txt del repositori reté quatre paquets amb apt-mark hold:
apt-mark hold grub-efi-amd64-signed
apt-mark hold linux-image-6.12.101+deb13-amd64
apt-mark hold linux-image-amd64
apt-mark hold shim-signedUn paquet retingut no s’actualitza amb apt upgrade ni amb unattended-upgrades. Com que aquestes retencions s’apliquen dins de la imatge, el sistema instal·lat es queda amb el nucli 6.12.101 i amb el carregador d’arrencada segura d’aquell moment encara que Debian publiqui correccions. I el nucli és justament el que rep més pegats de seguretat a Debian: només aquest any hem explicat avisos amb 42 vulnerabilitats i amb 170 de cop. Això xoca de ple amb la promesa d’actualitzacions de seguretat automàtiques en segon pla.
Segurament la retenció té un motiu pràctic, com no trencar l’arrencada a l’equip de proves mentre es munta la imatge, i el que falta és treure-la abans de publicar. Però tal com està documentat, qui instal·li Proton OS ho hauria de comprovar amb:
apt-mark showholdI, si surten aquests paquets, alliberar-los per rebre les actualitzacions de Debian:
sudo apt-mark unhold linux-image-amd64 linux-image-6.12.101+deb13-amd64 grub-efi-amd64-signed shim-signed
sudo apt update && sudo apt full-upgradeEl mateix repositori reconeix altres limitacions amb força honradesa. Les proves de maquinari s’han fet sobretot amb una NVIDIA GTX 1080 Ti, els equips que només arrenquen en mode BIOS antic estan sense provar, i hi ha un error conegut en plaques amb certs controladors USB 3 que deixa l’arrencada a la consola de GRUB i es resol activant el CSM.
Per què encara no té fitxa
Cada fitxa de LinuxGratis segueix les versions i la fi del suport d’un sistema, i Proton OS encara no ens dona res per seguir: una mateixa «1.0» amb tres imatges diferents, sense etiquetes ni notes de versió, i un projecte de dos mesos mantingut per una persona. A més, el seu cicle de vida real depèn del tot del de Debian 13, que ja té fitxa pròpia.
Res d’això treu mèrit a la idea. Una distribució que deixa el tallafoc posat, porta l’ofimàtica i resol els programes de Windows amb WinBoat és el que moltes pimes necessiten per fer el salt. Si la vols provar, fes-ho en una màquina virtual o en un equip que no facis servir, revisa les retencions de paquets que expliquem més amunt i, si trobes algun error, avisa al seu repositori de GitHub: de moment no ha rebut cap incidència. Si dubtes entre escriptoris, a GNOME contra KDE Plasma hi tens les diferències.
Hi tornarem a mirar quan publiqui versions amb número propi i notes de canvis.
Fonts: web oficial de Proton OS i la seva pàgina de descàrregues, consultades el 6 d’octubre de 2026; repositori ProtonOS-Linux/Proton-OS a GitHub (README, BUILD.md, HARDWARE.md, packages/holds.txt, security/ i API de GitHub); projecte Proton OS a SourceForge; ressenya de Proton OS a LinuxLinks (22 d’agost de 2026); registre WHOIS de protonos.org.