Uns sistemes operatius es van fer famosos per la seva interfície, d’altres per ser gratuïts i d’altres per ser a tot arreu. VMS va guanyar-se la fama per una cosa molt més difícil de presumir: no caure mai. Fa gairebé cinc dècades que sosté bancs, borses, centrals elèctriques i xarxes ferroviàries amb una fiabilitat que els administradors de sistemes encara recorden amb respecte. Aquesta és la seva història.
Orígens: els projectes Star i Starlet
L’abril de 1975 Digital Equipment Corporation (DEC) va engegar un projecte per crear una extensió de 32 bits de la seva reeixida línia PDP-11. El maquinari va rebre el nom en clau de Star i el sistema operatiu, Starlet. D’aquell esforç van néixer el miniordinador VAX-11/780 i el seu sistema, anunciats junts el 25 d’octubre de 1977 sota el nom VAX/VMS (Virtual Address eXtension / Virtual Memory System). La versió 1.0 es va anunciar aquell mateix dia i va començar a distribuir-se a finals de 1978.
El líder del projecte va ser Roger Gourd, però la feina tècnica va recaure en tres enginyers que acabarien sent llegendes: Dick Hustvedt, Peter Lipman i, sobretot, Dave Cutler. El nom Starlet encara sobreviu avui en biblioteques del sistema com STARLET.OLB.
De VAX/VMS a OpenVMS
VMS va anar creixent al costat del maquinari VAX durant tota la dècada de 1980. Amb la versió 5.0, de l’abril de 1988, DEC va començar a anomenar-lo simplement VMS. El gran canvi de nom va arribar el juliol de 1992, quan DEC el va rebatejar com a OpenVMS per deixar clara la seva aposta per estàndards oberts com POSIX i la compatibilitat amb Unix.
Aquell mateix període va portar el primer gran salt d’arquitectura. El 1989 DEC va començar a portar el sistema als seus nous processadors Alpha AXP de 64 bits, i OpenVMS AXP va arribar el 1992 amb un número de versió desconcertant: 1.0. Havien reiniciat la numeració per a la nova plataforma.
Versions clau i salts d’arquitectura
La història d’OpenVMS és també la de les seves mudances de maquinari, una cosa poc habitual en un sistema tan veterà:
- VAX: la plataforma original, des de 1977 fins als darrers VAX.
- Alpha (AXP): portat des de 1989, amb OpenVMS AXP 1.0 el 1992.
- Itanium (I64): després de la compra de DEC per Compaq i després per HP, el sistema va passar als processadors Intel Itanium. Les versions preliminars 8.0 i 8.1 van aparèixer el 2003 i la primera de producció, la 8.2, el febrer de 2005, amb les mateixes funcions en Alpha i Itanium.
- x86-64: el salt més recent. OpenVMS V9.2, publicada el 2022, és la primera versió de producció per a processadors x86, amb suport per a hipervisors com KVM, VirtualBox i VMware.
VSI: la segona vida del sistema
El 2013 HP va anunciar que deixava de desenvolupar noves versions i molts van donar el sistema per mort. Però el 2014 una nova empresa, VMS Software Inc. (VSI), va comprar els drets per continuar treballant-hi. VSI va mantenir viu OpenVMS sobre Alpha i Itanium i, a més, es va ficar en la tasca de portar-lo a x86-64, cosa que va obrir la porta a fer-lo servir sobre maquinari modern i en màquines virtuals. Avui OpenVMS continua rebent actualitzacions, un cas rar de sistema gairebé cinquantenari que segueix en desenvolupament actiu.
Clustering i fiabilitat llegendària
Si alguna cosa va definir VMS va ser la seva capacitat de clustering. La tecnologia, anomenada primer VAXcluster i després VMScluster, permet que diverses màquines diferents funcionin com un únic servidor. Pots apagar, actualitzar o substituir cada node, fins i tot canviar-li el sistema operatiu, i tornar-lo a posar al clúster sense tallar el servei. El resultat són temps d’activitat mesurats en anys.
Les anècdotes són cèlebres: es parla d’un clúster ferroviari irlandès que va mantenir la seva aplicació disponible 17 anys seguits, i d’instal·lacions documentades amb més d’una dècada d’uptime ininterromput. Pocs sistemes poden presumir d’una cosa semblant.
La curiositat: VMS, WNT i una picada d’ullet a HAL 9000
El més comentat de VMS és el seu parentiu amb Windows. Quan DEC va cancel·lar el projecte PRISM i el seu sistema MICA, Dave Cutler va abandonar l’empresa i se’n va anar a Microsoft, on va liderar la creació de Windows NT. Molta gent va notar llavors una coincidència inquietant: les inicials WNT són cada lletra de VMS desplaçada una posició en l’alfabet. Microsoft sempre va sostenir que NT venia del prototip “N-Ten” basat en el xip Intel i860, però la llegenda persisteix, igual que la picada d’ullet que repeteixen els fans de 2001: una odissea de l’espai, que recorden que HAL és IBM desplaçat una lletra.
Si vols veure de prop aquesta herència, pots explorar les arrels Unix a FreeBSD o Solaris, o comparar filosofies amb QNX, un altre sistema obsessionat amb la fiabilitat. VMS va demostrar que un sistema operatiu podia ser, abans que res, una promesa que mai no et deixaria tirat.