Pocs productes de programari han marcat la informàtica personal tant com Windows. El que va començar com una capa gràfica damunt d’un sistema de línies d’ordres va acabar sent l’escriptori més utilitzat del planeta. Repassem com es va gestar aquesta història, les decisions tècniques que de debò van importar i com es relaciona avui amb el món Linux.
Del MS-DOS a la primera finestra
Abans que existís Windows, els ordinadors d’IBM i compatibles funcionaven amb MS-DOS, un sistema que es manejava del tot a base d’ordres escrites. Microsoft va anunciar Windows el novembre de 1983 i va treure Windows 1.0 el 20 de novembre de 1985. No era un sistema operatiu independent, sinó un entorn gràfic que corria sobre MS-DOS, amb un gestor de fitxers, el Bloc de notes, una calculadora i fins i tot un joc, el Reversi, pensat perquè la gent practiqués amb un ratolí que aleshores semblava gairebé de ciència-ficció.
La rebuda va ser tèbia. Molts van elogiar l’aposta, però el programa anava lent i exigia massa al maquinari de l’època. Tot i així, va deixar posades les bases de tot el que vindria després.
Windows 3.1 i l’esclat dels 90
Les versions següents van polir la idea. Windows 3.0 (1990) i Windows 3.1 (1992) van ser les primeres a assolir una adopció massiva i van deixar Microsoft com a líder clar del programari de consum. La interfície va millorar, van arribar les fonts TrueType i el catàleg d’aplicacions va créixer a bon ritme.
El salt de debò va arribar amb Windows 95, llançat el 24 d’agost de 1995. Va portar coses que encara ens acompanyen tres dècades després: el menú Inici, la barra de tasques i l’Explorador de Windows. Per dins encara arrossegava molt codi de 16 bits heretat de Windows 3.1, però per a qui l’usava va ser una revolució visual i d’usabilitat.
La branca NT: un nucli nou des de zero
Mentre la branca “9x” (95, 98 i Me) seguia evolucionant sobre fonaments vells, Microsoft treballava en paral·lel en una cosa força més ambiciosa. Per fer-ho, va fitxar el 1988 David Cutler, enginyer que venia de Digital Equipment Corporation (DEC) i pare del sistema VMS. Cutler va dirigir el desenvolupament d’un nucli completament nou, sòlid i pensat per a servidors i entorns professionals.
El resultat va ser Windows NT 3.1, llançat el 27 de juliol de 1993. El seu parentiu amb VMS era tan evident que DEC i Microsoft van acabar signant un acord econòmic. Aquella arquitectura NT, amb multitasca de debò i seguretat per disseny, és la base de tots els Windows moderns. Amb el temps, la família NT va absorbir i substituir la branca 9x.
XP, 7, 10 i 11: l’era moderna
La unificació va arribar amb Windows XP, llançat el 25 d’octubre de 2001, que va portar el sòlid nucli NT al gran públic domèstic i es va convertir en un cas de longevitat remarcable. Després de l’irregular Windows Vista, Windows 7 (22 d’octubre de 2009) va recuperar la confiança amb un sistema estable i ben acabat.
Tot seguit va arribar Windows 10 el 29 de juliol de 2015, plantejat com un sistema “com a servei” amb actualitzacions contínues, i finalment Windows 11 el 5 d’octubre de 2021, amb un redisseny visual centrat i requisits de maquinari més estrictes. Davant seu, alternatives lliures com Ubuntu, Linux Mint o Fedora es van consolidar com a opcions d’escriptori per a qui busca un altre model.
Windows Server: la cara professional
El nucli NT no es va quedar només a l’escriptori. D’ell va néixer també Windows Server, la línia pensada per a centres de dades, directoris d’empresa, servidors web i serveis de xarxa. Durant anys ha competit cara a cara amb sistemes com Debian, RHEL o AlmaLinux en el mercat de servidors, on Linux domina molts segments però Windows manté una posició sòlida en entorns corporatius muntats sobre Active Directory.
WSL: quan Linux va entrar a Windows
El gest més simbòlic de l’apropament entre tots dos mons va arribar el 2016. A la conferència Build, Microsoft va presentar el Subsistema de Windows per a Linux (WSL), al principi com a “Bash on Ubuntu on Windows”, disponible a l’Anniversary Update del 2 d’agost de 2016. Per primera vegada podies executar un entorn Linux real dins de Windows sense màquina virtual.
El 2019 Microsoft va anunciar WSL 2, una arquitectura redissenyada que inclou un nucli Linux autèntic corrent en una màquina virtual lleugera. Avui WSL et deixa utilitzar distribucions com Ubuntu, Debian o Kali al costat de Windows, una idea impensable a l’època de la rivalitat oberta.
Un llegat que continua viu
D’aquella primera finestra de 1985 a la integració amb Linux i el núvol d’avui, Windows ha sabut reinventar-se sense trencar del tot amb el seu passat. La seva història és també la de la informàtica personal: la del pas de la línia d’ordres al ratolí, i la d’una competència amb Linux i macOS que, lluny de desaparèixer, avui conviu a la mateixa màquina.