Uns sistemes operatius neixen en grans corporacions, amb milers d’enginyers i pressupostos milionaris. I després hi ha TempleOS, que va escriure de dalt a baix una sola persona al llarg de més de deu anys. No és el més ràpid ni el més útil ni el més segur. Però pocs projectes de la història de la informàtica et deixen tan fascinat, commogut i descol·locat alhora. Aquesta és la història de Terry A. Davis i del sistema operatiu que, segons ell, li va encarregar Déu.
Un programador i una idea impossible
Terrence Andrew Davis (1969-2018) va ser un enginyer electrònic i programador nord-americà amb un talent tècnic poc comú. Va arrencar amb el que més endavant seria TempleOS cap al 1993, després d’una sèrie d’episodis maníacs que ell va descriure com una revelació divina. Davis patia esquizofrènia, i la seva biografia està marcada tant per la seva brillantor com per la seva malaltia.
No buscava competir amb Windows ni amb les distribucions basades en el nucli Linux. Davis volia aixecar el “Tercer Temple” que descriu la Bíblia hebrea, però en forma de programari: un lloc on, segons ell, la gent pogués comunicar-se amb Déu a través de l’ordinador. Aquesta premissa, meitat teologia i meitat codi de baix nivell, fa de TempleOS un cas únic.
De LoseThos a TempleOS
El projecte va canviar de nom diverses vegades. La versió més primerenca es va dir J Operating System, amb una primera publicació pública (la 2.0) el 2005 que repartia des del web personal de Davis. El 2006 va passar a anomenar-se LoseThos, en referència a una escena de la pel·lícula Platoon (1986).
Després el sistema va adoptar el nom SparrowOS, fins que el març del 2013 va quedar batejat de manera definitiva com TempleOS. La versió 5.03, que es considera la darrera oficial, va arribar el novembre del 2017. En total, més d’una dècada de feina en solitari, sense equip ni empresa al darrere.
Com és TempleOS per dins
Per dins, TempleOS és auster a propòsit, gairebé un homenatge a l’època dels ordinadors domèstics. El mateix Davis el va descriure com un “Commodore 64 modern”. Aquestes són les seves característiques més cridaneres:
- Resolució fixa de 640x480 amb 16 colors i àudio d’una sola veu. Davis afirmava que aquestes especificacions li les va demanar Déu explícitament.
- Llenguatge HolyC, que ell va crear com a punt intermedi entre C i C++, compilat just-in-time. Fa de llenguatge de programació i alhora de shell del sistema.
- Arquitectura de 64 bits, només ring-0: no hi ha separació entre nucli i usuari, tot s’executa amb els màxims privilegis.
- Multitasca cooperativa no expropiativa: les tasques han de cedir el control per voluntat pròpia.
- Sense controladors de xarxa: TempleOS no es connecta a internet per disseny.
Davis es va marcar a més un sostre de 100.000 línies de codi per a tot el sistema. La versió final ronda les 80.000 línies i inclou el nucli, el compilador de 64 bits, les biblioteques gràfiques 2D i 3D i totes les eines. Vist així, és una peça d’enginyeria minimalista que impressiona.
L’“oracle” i altres curiositats
Una de les funcions més conegudes és l’oracle. TempleOS portava una eina que generava text pseudoaleatori a partir d’un cronòmetre intern; Davis la comparava amb una ouija o amb la glossolàlia, i la feia servir per “parlar amb Déu”. N’hi havia prou amb una pulsació per obtenir una seqüència de paraules que ell llegia com a missatges divins.
El sistema també deixava dibuixar gràfics en línia al costat del text, barrejant codi i art d’una manera poc habitual. I la seva documentació, els fitxers DolDoc, ajuntaven text, imatges i enllaços executables en un mateix format hipertextual.
TempleOS comparteix l’esperit de sistemes petits i didàctics com MINIX o l’experimental Plan 9, però la seva raresa l’allunya de qualsevol comparació directa. No es va dissenyar per a producció, sinó, en paraules del mateix Davis, per a “programació recreativa”.
Un llegat inesperat
Terry A. Davis va morir l’agost del 2018, en circumstàncies tràgiques després d’anys de problemes de salut mental i situacions de carrer. Després de la seva mort, la comunitat de programadors que feia anys que seguia els seus vídeos i publicacions va reivindicar la seva figura, no exempta de polèmica, com la d’un geni incomprès.
Avui TempleOS es conserva com a programari de domini públic i continua donant peu a estudis, homenatges i bifurcacions. Més enllà del component religiós i de la malaltia, queda el fet tècnic innegable: un sol home va escriure un sistema operatiu complet, amb el seu propi llenguatge i el seu propi compilador, des de zero. Una proesa que segurament no tornarem a veure.