Pocs sistemes operatius resumeixen tan bé allò de “era tècnicament superior, però va perdre” com OS/2. El van pensar per destronar MS-DOS i ser el futur del PC, i va acabar sent una de les grans oportunitats perdudes de la informàtica. Aquesta és la seva història.
Una aliança entre gegants
OS/2 (Operating System/2) va sortir de la col·laboració entre IBM i Microsoft, dirigida per l’enginyer de programari d’IBM Ed Iacobucci. La idea no era petita: fer un successor modern de PC-DOS capaç d’aprofitar de debò els processadors Intel i deixar enrere les limitacions del vell DOS.
La primera versió es va llançar el 1987, lligada al maquinari de la gamma PS/2 d’IBM. Aquell OS/2 1.0 funcionava en mode protegit i oferia multitasca real, una cosa que les primeres versions de Windows ni somiaven. El 1988 va arribar la 1.1 amb Presentation Manager, la seva interfície gràfica.
El divorci que ho va canviar tot
La relació entre les dues companyies es va anar torçant cap al 1990. L’èxit inesperat de Windows 3.0 va fer que Microsoft es replantegés prioritats: per què empènyer OS/2 si Windows es venia sol. El desacord sobre com posicionar OS/2 davant Windows 3.1 va acabar trencant l’aliança.
A partir d’aquí IBM va continuar en solitari. D’allà va sortir OS/2 2.0, llançat el 1992: la primera versió totalment de 32 bits i la primera feta de dalt a baix per IBM. Una màquina tècnica impressionant, capaç d’executar aplicacions de DOS, de Windows 3.x i natives d’OS/2 alhora, amb el famós eslògan “a better DOS than DOS, and a better Windows than Windows”.
L’era Warp
El 1994 va arribar la versió que més gent recorda: OS/2 Warp 3. Amb ella, IBM va anar per primera vegada a buscar el mercat domèstic amb una campanya publicitària que va costar milions. Warp incloïa connexió a Internet integrada, tot un avenç per a l’època, i es venia prometent aprofitar cada megabyte de RAM.
Dos anys després, el 26 de setembre de 1996 (amb nom en clau Merlin), va aparèixer OS/2 Warp 4. Sumava reconeixement de veu, suport Java i una interfície més polida. Va ser la darrera gran actualització: a partir d’aquí, IBM va anar retirant el producte a poc a poc, tot i que va seguir publicant versions de manteniment fins al 2001.
Per què va perdre la batalla de l’escriptori
Era robust, amb multitasca sòlida i una estabilitat de llegenda, i tot i així OS/2 mai no va aconseguir quota al mercat de masses. Hi van pesar diverses coses: maquinari exigent i car, una biblioteca d’aplicacions natives escassa, la força comercial de Microsoft i la ironia que OS/2 executava tan bé les aplicacions de Windows que molts desenvolupadors no veien motiu per portar res.
Mentre Windows 95 arrasava a les botigues, OS/2 va quedar arraconat en nínxols on la fiabilitat manava: caixers automàtics, banca, sistemes de bitllets de transport. Durant anys, molts caixers d’arreu del món van funcionar en silenci sobre OS/2. El seu rival conceptual en estabilitat seria, anys després, el món Linux, encara que per camins molt diferents.
Curiositats reals
- El Workplace Shell d’OS/2 va ser un dels primers escriptoris orientats a objectes del mercat, amb un nivell de personalització que deixava amb la boca oberta qui venia de DOS.
- Un gran banc de Moscou necessitava executar OS/2 en maquinari nou no compatible; en lloc de migrar, va contractar un equip de desenvolupadors russos perquè escrivissin un hipervisor que donés suport oficial al sistema.
- OS/2 presumia de ser “un millor DOS que DOS”: executava programes DOS sovint més estables que en el mateix MS-DOS gràcies a les seves màquines virtuals DOS aïllades.
La vida després d’IBM
OS/2 mai no va morir del tot. Quan IBM el va deixar anar, dues empreses van mantenir viva la flama sota llicència. Primer Serenity Systems, que el va distribuir com a eComStation entre 2001 i 2011. I des del 2017, Arca Noae LLC el ven com a ArcaOS, basat en OS/2 Warp 4.52, amb suport per a maquinari modern, correccions i eines noves.
Avui OS/2 és objecte de culte entre qui estima la informàtica històrica, al costat d’altres sistemes que van marcar una època com AmigaOS o NeXTSTEP. Una aposta brillant que va arribar massa aviat, amb l’empresa equivocada al costat i en el pitjor moment.