Pocs projectes han marcat tant el rumb del programari lliure com Debian. Va néixer a començaments dels noranta i des del primer dia va apostar per un model comunitari que encara avui sosté bona part del món GNU/Linux. Aquí et repasso els seus primers passos, les versions que el van assentar i un grapat de curiositats que expliquen per què Debian continua sent una llegenda.
Un anunci a Usenet que va canviar la història
Tot va començar el 16 d’agost de 1993. Un estudiant anomenat Ian Murdock va publicar un missatge al grup de notícies comp.os.linux.development per anunciar una nova distribució de Linux. El nom, Debian, barrejava el seu amb el de la seva parella d’aleshores, Deborah Lynn: De-bian.
Murdock va deixar la seva visió per escrit al cèlebre Manifest Debian. Allà defensava que la distribució s’havia de construir “obertament, en l’esperit de Linux i GNU”, amb cura i de manera comunitària, sense quedar en mans d’una sola persona ni d’una empresa. La idea sonava radical a la seva època i va convertir Debian en pionera del desenvolupament col·laboratiu.
Les versions beta i el suport de la FSF
La primera versió interna, la 0.01, va sortir el 15 de setembre de 1993. Les primeres betes públiques, la 0.90 i la 0.91, van arribar el gener de 1994. I aquí va una raresa: les seves llistes de correu les allotjava Pixar. La 0.91 portava un sistema de paquets molt bàsic, que deixava manipular paquets però no gestionava dependències ni res semblant.
Entre el novembre de 1994 i el novembre de 1995, el projecte va estar patrocinat per la Free Software Foundation de Richard Stallman, en part perquè a la pròpia FSF li convenia agafar experiència empaquetant un sistema GNU complet. El març de 1995, Murdock va deixar el lideratge per dedicar-se als estudis i a la família.
1996: arriba “Buzz” i els noms de Toy Story
El 17 de juny de 1996 es va publicar Debian 1.1 “Buzz”, la primera versió amb nom en clau i amb tot just 474 paquets. D’on va sortir “Buzz”? Per aquell temps Bruce Perens havia agafat les regnes del projecte, i va donar la casualitat que treballava a Pixar, l’estudi que acabava d’estrenar Toy Story. Des d’aquell moment, totes les versions de Debian porten el nom d’un personatge de la saga: Buzz Lightyear, Rex, Bo Peep…
Després van arribar, gairebé una rere l’altra:
- 1.2 “Rex” (12 de desembre de 1996): 848 paquets i 120 desenvolupadors.
- 1.3 “Bo” (5 de juny de 1997): 974 paquets i 200 desenvolupadors.
- 2.0 “Hamm” (24 de juliol de 1998): el gran salt a la biblioteca C glibc.
dpkg i apt: la veritable revolució
Si Debian va destacar davant rivals com Slackware, i més tard davant les seves pròpies distribucions derivades, va ser per la seva gestió de paquets. L’eina dpkg, obra en bona part d’Ian Jackson (líder del projecte des de 1998), es va convertir en la peça central del sistema i permetia instal·lar, eliminar i controlar paquets .deb amb ordre.
El salt definitiu va arribar el 9 de març de 1999 amb Debian 2.1 “Slink”, que va estrenar APT (Advanced Package Tool). APT resolia de cop l’embolic de les dependències i la descàrrega de programari, i va deixar un model tan influent que mig món del programari lliure el va acabar copiant. Qui avui escriu apt install està fent servir l’herència directa d’aquella època.
El llegat de la primera Debian
Aquelles primeres versions van definir un ADN que encara perdura. El Contracte Social de Debian i les Directrius de Programari Lliure de Debian (DFSG), redactades a l’era de Perens, van fixar què significa de debò “programari lliure” dins d’una distribució. D’aquest tronc naixerien després projectes enormes com Ubuntu, que va prendre Debian com a base, i tot un univers de derivades.
Davant sistemes comercials com Windows o el macOS d’Apple, Debian va deixar clar que un grup de voluntaris coordinats per internet podia aixecar un sistema operatiu complet, sòlid i gratuït. Més de trenta anys després, continua sent el “sistema operatiu universal”.