Encens un Chromebook per primera vegada i no penses en Linux. Penses en el navegador Chrome, en el teu compte de Google i en la rapidesa amb què arrenca. Però sota aquesta interfície minimalista batega un sistema operatiu construït sobre el kernel Linux i, durant anys, sobre les entranyes de Gentoo. ChromeOS és segurament el Linux que més gent del món fa servir sense saber que el fa servir.
Un sistema nascut al núvol
Google va anunciar el projecte el juliol de 2009 amb una idea que llavors sonava radical: un ordinador on les aplicacions i les dades viuen al núvol i el navegador fa de sistema operatiu. El 2010 va repartir el Cr-48, un portàtil de proves sense marca, i l’11 de maig de 2011 va presentar al Google I/O els primers Chromebooks comercials, fabricats per Acer i Samsung. El model de Samsung va arribar a les botigues el 15 de juny de 2011 i el d’Acer poc després, al juliol.
L’aposta semblava arriscada. Qui voldria un portàtil que bàsicament només obria una pestanya? El temps va donar la raó a Google: els Chromebooks van conquerir les aules de mig món i es van convertir en una alternativa real i barata davant de Windows i macOS.
Linux per dins, Gentoo a l’origen
I aquí ve el detall que sorprèn gairebé tothom. ChromeOS no és un sistema operatiu independent surant en l’aire: és Linux. El seu nucli és el mateix kernel que mou Ubuntu, Debian o Fedora. Per construir i compilar el sistema, Google va partir de la infraestructura de Gentoo, aquella distribució famosa per compilar-ho tot des del codi font i pel seu sistema de paquets Portage.
ChromeOS és la versió tancada i propietària que Google distribueix als Chromebooks. Però també hi ha Chromium OS, la seva base de codi obert, que qualsevol pot inspeccionar, modificar i compilar. El mateix model que Google aplica al seu navegador: Chrome tancat, Chromium obert.
Seguretat de fàbrica: el gran argument
Si alguna cosa distingeix ChromeOS és la seva obsessió amb la seguretat, i bona part d’aquest mèrit ve precisament de Linux. El sistema fa servir verified boot: a cada arrencada comprova que el programari no s’ha alterat, i si detecta una manipulació es pot reparar tot sol des d’una còpia íntegra.
Cada pestanya i cada aplicació corren al seu propi sandbox, una caixa aïllada que impedeix que un procés maliciós toqui la resta del sistema. Suma-hi les actualitzacions automàtiques en segon pla i el xifratge de les dades de l’usuari, i tens una de les plataformes de consum més difícils d’infectar amb programari maliciós tradicional. Comparteix filosofia amb projectes centrats en la seguretat com Qubes OS o Tails, encara que per camins molt diferents.
Android i Crostini: la dualitat que ho va canviar tot
El navegador no donava per a tot, i Google ho sabia. Per això ChromeOS va incorporar el suport per a aplicacions Android a través de la botiga Google Play, i va convertir els Chromebooks en dispositius capaços d’executar milions d’apps mòbils.
El cop definitiu per als usuaris tècnics va arribar el 2018 amb Crostini, presentat al Google I/O i disponible des de ChromeOS 69. Crostini permet executar un Linux complet, basat en Debian, dins d’una màquina virtual i un contenidor, amb el seu terminal, els seus paquets i les seves aplicacions d’escriptori. De cop, un Chromebook podia ser una estació de desenvolupament de debò, amb editors de codi, compiladors i eines que abans només vivien a Arch o Pop!_OS.
ChromeOS Flex: nova vida per a PCs vells
El 2022 Google va llançar ChromeOS Flex, una versió que s’instal·la en ordinadors i Macs antics. La idea és senzilla i brillant: agafes un portàtil que ja no aguanta Windows 11, hi instal·les Flex i recuperes un equip lleuger, ràpid i segur. Mateix esperit que distros lleugeres com Lubuntu o antiX, però amb Google al darrere i el seu model d’actualitzacions. Això sí, Flex no porta suport per a aplicacions Android.
El futur: fusió amb Android
La història de ChromeOS està a punt de fer un gir enorme. El setembre de 2025, Sameer Samat, responsable de l’àrea Android a Google, va confirmar que ChromeOS i Android es fusionaran, amb resultats visibles per als usuaris a partir de 2026. El projecte, conegut internament com a “Aluminium OS”, reconstrueix l’experiència de ChromeOS sobre la base de codi d’Android, en bona part per portar la intel·ligència artificial de Gemini als portàtils.
Prengui la forma que prengui, una cosa no canvia: al cor dels Chromebooks seguirà bategant Linux. El Linux de Google que, senzillament, mai no ho va semblar.