Quan es parla de Unix, sovint pensem en sistemes lliures com FreeBSD o en l’omnipresent nucli Linux. Però bona part del món empresarial encara funciona sobre Unix propietaris nascuts fa dècades. AIX, el Unix d’IBM, és un dels supervivents més notables: està en actiu des del 1986 i avui encara governa bancs, asseguradores i grans centres de dades.
Què és AIX i d’on prové
AIX significa Advanced Interactive eXecutive. És una família de sistemes operatius Unix propietaris desenvolupats i venuts per IBM des del 1986. La seva base tècnica combina UNIX System V amb extensions compatibles amb 4.3BSD, una barreja habitual en els Unix comercials de l’època.
La primera versió, AIX Version 1, es va introduir el 1986 per a l’estació de treball IBM 6150 RT (la RT PC), una màquina pionera perquè muntava el microprocessador ROMP, un dels primers xips RISC comercials del món. Segons els seus desenvolupadors, el codi original d’AIX rondava el milió de línies i incorporava codi de System V Releases 1 i 2 juntament amb aportacions de 4.2 i 4.3 BSD.
De la RT PC a la plataforma POWER
El salt decisiu va arribar el 1990 amb AIX Version 3, dissenyada per a la nova plataforma RS/6000 basada en processadors POWER. Aquesta versió és històricament important: va ser un dels primers sistemes operatius a introduir un sistema de fitxers amb journaling (JFS), una tecnologia que avui donem per descomptada i que millora la integritat de les dades després d’un tall de corrent. També va popularitzar l’ús de biblioteques compartides, reduint la mida dels binaris i el consum de memòria i disc.
El 1994 va arribar AIX Version 4, que va afegir multiprocessament simètric (SMP) i va madurar al llarg dels anys noranta fins a culminar en AIX 4.3.3 el 1999. A partir d’aquí, AIX va consolidar la seva posició com el Unix de referència per a servidors empresarials de gamma alta.
SMIT: administrar Unix sense memoritzar comandes
Un dels trets d’identitat d’AIX és SMIT (System Management Interface Tool). En una època en què administrar Unix exigia dominar desenes de comandes i editar fitxers de configuració a mà, SMIT oferia menús interactius per gestionar usuaris, discos, xarxes o paquets de programari. El més enginyós és que SMIT no amaga el que fa: mostra i registra les comandes que executa per sota, de manera que l’administrador pot aprendre de l’eina i després automatitzar aquestes mateixes tasques en scripts. Va ser, en cert sentit, una idea molt avançada per al seu temps.
AIX 5L, Project Monterey i l’afinitat amb Linux
A començaments dels 2000, IBM va intentar portar AIX més enllà de POWER. Sota el nom de Project Monterey, IBM i Santa Cruz Operation van treballar en un Unix multiplataforma per a l’arquitectura Itanium (IA-64) d’Intel. El 2001 es va arribar a publicar una beta d’AIX 5L per a IA-64, però el projecte es va cancel·lar el 2002 per manca d’interès del mercat: amb prou feines es van vendre unes desenes de llicències.
La «L» d’AIX 5L feia referència precisament a l’afinitat amb Linux. IBM va incorporar un Toolbox for Linux Applications que permetia executar programari de codi obert, inclosos entorns d’escriptori com KDE i GNOME, sobre AIX. Era un gest cap a la creixent influència de Linux davant d’altres Unix de l’època com Solaris.
L’AIX d’avui
Lluny de jubilar-se, AIX continua rebent versions noves. AIX 7.3 es va llançar el 10 de desembre de 2021, amb suport natiu per als processadors POWER9 i POWER10, i s’ha continuat actualitzant amb successius Technology Levels. Aquesta longevitat —més de tres dècades i mitja en actiu— converteix AIX en un dels Unix comercials més duradors de la història, en una lliga a part de projectes més experimentals com Plan 9 o l’acadèmic MINIX.
Curiositats
- Els primers AIX s’instal·laven des de vuit disquets d’1,2 MB. Avui una sola foto de mòbil ocupa més que tot aquell sistema operatiu.
- AIX presumeix d’haver estat un dels primers sistemes amb journaling, una característica que trigaria anys a arribar al món Linux i BSD.
- No s’ha de confondre AIX amb IBM i (abans OS/400): són dos sistemes diferents que conviuen sobre el mateix maquinari POWER.
- Tot i ser propietari, AIX va abraçar aviat el programari lliure amb el seu Toolbox, demostrant que cap Unix comercial podia ignorar l’onada del codi obert.