Quan avui engegues un ordinador amb Windows 11, el codi que arrenca té un llinatge que es remunta al 1993. Aquell any Microsoft va llançar Windows NT 3.1, un sistema operatiu construït des de zero que no tenia res a veure amb el vell MS-DOS ni amb les primeres versions gràfiques de Windows. Era una aposta enorme: un nucli professional, sòlid i de 32 bits pensat per plantar cara a Unix en estacions de treball i servidors. Aquesta n’és la història.
Un equip llegendari arriba a Microsoft
La història de Windows NT comença fora de Microsoft. Durant el 1988, un grup d’enginyers liderat per Dave Cutler va deixar Digital Equipment Corporation (DEC) quan l’empresa va cancel·lar els projectes PRISM i MICA. Cutler era una eminència. Havia dissenyat el sistema operatiu VMS per als miniordinadors VAX de DEC, a més de RSX-11 i VAXELN. Microsoft el va fitxar juntament amb el seu equip i va muntar l’anomenat Portable Systems Group.
L’encàrrec inicial no era crear un nou Windows, sinó una versió portable i de 32 bits d’OS/2, el sistema que Microsoft desenvolupava aleshores amb IBM. El projecte es deia “NT OS/2” i volia suportar diverses “personalitats”: les API d’OS/2, una capa POSIX per optar a contractes del govern dels Estats Units i compatibilitat amb les aplicacions que ja existien.
D’OS/2 a Windows
Tot va canviar amb l’èxit aclaparador de Windows 3.0 el 1990. Microsoft va veure com es venia la interfície gràfica de Windows i va reorientar el projecte: NT deixaria de ser un OS/2 portable per convertir-se en una versió de 32 bits de Windows. Aquesta decisió va pesar molt en la ruptura de l’aliança entre Microsoft i IBM, que va tirar pel seu compte amb OS/2.
El nou sistema va heretar bona part del bagatge de Cutler a DEC. El disseny de NT beu directament de la seva experiència amb VMS i amb MICA, aquell sistema orientat a objectes que mai no va arribar a sortir. No és casualitat que algú bromegés amb allò de “VMS + 1 lletra = WNT”.
Windows NT 3.1: el debut el 1993
Windows NT 3.1 es va llançar el 27 de juliol de 1993. Lluïa la interfície de l’Administrador de Programes de Windows 3.1, però per sota era un altre món: un nucli que corria en mode supervisor (anell 0) amb subsistemes d’usuari independents. Portava la flamant API Win32 de 32 bits, un entorn OS/2 1.3 en mode text i un subsistema POSIX. A partir d’aleshores, l’antiga API de 16 bits va passar a anomenar-se Win16.
Una altra novetat de pes va ser NTFS, un sistema de fitxers amb journaling dissenyat per deixar enrere les limitacions de FAT en seguretat, escalabilitat i fiabilitat. NTFS continua sent el sistema de fitxers per defecte de Windows tres dècades després. NT 3.1 va néixer a més multiplataforma: suportava processadors Intel i386 i els MIPS R4000, amb la portabilitat com a filosofia de disseny des del primer dia.
Les versions que van consolidar NT
Després del debut, les millores van arribar a bon ritme. Windows NT 3.5 (1994) va afinar el rendiment i el consum de memòria, una de les crítiques inicials. Windows NT 3.51 (1995) va polir encara més el sistema i va afegir suport per a l’arquitectura PowerPC.
El salt decisiu va ser Windows NT 4.0, llançat el 24 d’agost de 1996. Va adoptar el shell de l’Explorador de Windows 95, amb el seu menú Inici i el seu escriptori modern, sense renunciar a la solidesa del nucli NT. Això va apropar NT al gran públic i el va assentar en el món professional.
La línia va culminar amb Windows 2000, que va introduir Active Directory i va portar NTFS per primera vegada a una versió orientada al consumidor, i sobretot amb Windows XP (2001), que finalment va fusionar la família domèstica i la professional sobre el nucli NT. Des d’aleshores, tots els Windows moderns —inclosos els actuals Windows i Windows Server— descendeixen d’aquell codi del 1993.
Curiositats reals de Windows NT
La pregunta eterna és què signifiquen les sigles “NT”. Oficialment, Microsoft sempre va dir “New Technology” (Nova Tecnologia). Però enginyers originals com Mark Lucovsky i Dave Plummer han explicat que el nom venia del processador per al qual es va dissenyar primer: l’Intel i860, el nom en clau del qual era N10, que es llegia “N-Ten”. L’i860 mai no es va arribar a fer servir de debò, perquè el desenvolupament va saltar després a MIPS i va acabar a l’Intel 386, però el nom es va quedar. Per fabricar les plaques de prova internes, l’equip va arribar a muntar unes màquines i860 amb noms clau com “Dazzle” i “Frazzle”.
Aquell disseny portable i modular va sortir tan bé que va establir les bases de Windows durant més de trenta anys. Si t’agraden els sistemes robustos d’aquella època, compara NT amb el seu rival més directe, OS/2, i amb els Unix professionals com Solaris o AIX als quals NT va plantar cara als servidors dels noranta.