Pocs llançaments de programari han tingut l’impacte cultural de Windows 95. El 24 d’agost de 1995, Microsoft va posar a la venda un sistema operatiu que va modernitzar la informàtica personal i, de passada, la va convertir en un fenomen de masses. Hi va haver cues a mitjanit, va sortir als telenotícies i va arribar amb un eslògan firmat pels Rolling Stones. Cap programa havia despertat tanta expectació.
Els orígens: del projecte Chicago al PC de milions
Windows 95 va néixer sota el nom en clau Chicago. Microsoft volia ajuntar dos mons que fins aleshores convivien de manera incòmoda: el sistema de disc MS-DOS, que arrencava la màquina en mode text, i les versions gràfiques de Windows que s’executaven al damunt. La idea era ficar tots dos en un sol producte amb una experiència coherent per a qui l’usava.
El repte tècnic era enorme. Windows 95 va mantenir la compatibilitat amb el programari antic de 16 bits i amb MS-DOS, però va estrenar una arquitectura de multitasca preferent de 32 bits. Per primera vegada en la línia domèstica de Microsoft, el sistema repartia el temps de processador entre aplicacions sense esperar que cada programa cedís el control pel seu compte.
El menú Inici i una interfície que va fer escola
El més visible de Windows 95 era la seva renovada interfície gràfica. Aquí van debutar elements que avui donem per fets: el menú Inici, la barra de tasques amb la seva àrea de notificació, els accessos directes a l’escriptori i l’Explorador de Windows per gestionar fitxers.
El botó “Inici” es va convertir en la porta d’entrada a programes, documents i configuració. Tan central era que Microsoft el va fer servir com a ganxo publicitari i el va associar a la cançó Start Me Up. La metàfora de l’escriptori amb la seva barra inferior va funcionar tan bé que sistemes posteriors, i fins i tot molts entorns d’escriptori de Linux, la van prendre com a referència.
Plug and Play i noms de fitxer llargs
Dos avenços pràctics el van separar de la competència. El primer va ser Plug and Play: Windows 95 intentava detectar i configurar sol el maquinari instal·lat, cosa que alleujava el malson dels antics ponts i adreces IRQ. No sempre sortia bé —els usuaris bromejaven amb el “Plug and Pray”—, però anava en la bona direcció.
El segon va ser el suport de noms de fitxer llargs, de fins a 255 caràcters amb majúscules i minúscules. Adéu a la rígida limitació de vuit caràcters més tres d’extensió que venia de MS-DOS. Per mantenir la compatibilitat, alternatives lliures com FreeDOS van acabar afegint un suport semblant anys més tard.
Versions: del llançament original a OSR2
Per al públic només existia “Windows 95”, però per dins hi va haver diverses revisions, repartides sobretot a fabricants d’equips (OEM):
- Versió original (1995): l’edició que va arribar a les botigues.
- OSR1: la primera a portar Internet Explorer, en la seva versió 2.0, ja integrat amb el sistema.
- OSR2: va afegir suport per al sistema de fitxers FAT32 —que permetia discos més grans de 2 GB— i va incorporar Internet Explorer 3. No es va vendre mai a usuaris finals, només amb equips nous.
- OSR2.1 i OSR2.5: petites revisions que van sumar, respectivament, suport per a USB i la Windows Desktop Update.
D’aquí va sortir la base de tota la família que després portaria a Windows d’escriptori fins als nostres dies.
Curiositats d’un llançament històric
L’estrena es recorda gairebé tant com el mateix producte. Microsoft es va gastar una xifra estimada en 300 milions de dòlars en la campanya. Va pagar al voltant de 3 milions als Rolling Stones per fer servir Start Me Up, la primera vegada que la banda cedia una de les seves cançons per a publicitat.
L’humorista Jay Leno va presentar la gala de llançament a la seu de Microsoft a Redmond, davant de milers d’assistents. L’Empire State Building de Nova York es va il·luminar amb els colors del logotip. I es va gravar un vídeo promocional de mitja hora amb Jennifer Aniston i Matthew Perry, aleshores estrelles de Friends. Les xifres ho van dir tot: Microsoft va vendre 7 milions de còpies en les primeres cinc setmanes.
Windows 95 va demostrar que un sistema operatiu podia ser notícia de portada. El seu llegat, del menú Inici al Plug and Play, continua present cada cop que engeguem un ordinador.