A principis dels anys noranta, l’ordinador personal encara era, per a la majoria de la gent, una pantalla negra amb un cursor parpellejant. Windows 3.0 va canviar aquesta imatge per sempre. Llançat per Microsoft el 22 de maig de 1990, va ser el primer Windows que es va vendre per milions i el que va convèncer el món que el futur del PC passava per les finestres, les icones i el ratolí.
Els orígens: d’un experiment a un fenomen
Windows no va néixer amb la versió 3.0. Les dues primeres entregues, de 1985 i 1987, havien estat rebudes amb indiferència: lentes, limitades i construïdes com una simple capa gràfica sobre MS-DOS. El veritable punt d’inflexió va arribar el 1988, quan els enginyers David Weise i Murray Sargent van decidir, pel seu compte, dotar Windows de mode protegit, una tècnica que permetia trencar la vella barrera de memòria de DOS i fer multitasca de manera fiable.
Aquesta feina silenciosa es va convertir en el cor de Windows 3.0. Per primera vegada, el sistema podia aprofitar de debò els processadors Intel moderns en lloc de comportar-se com si tots els PC fossin un vell 8088.
Windows 3.0 (1990): el primer gran èxit
Quan Windows 3.0 va arribar a les botigues, oferia una cosa que cap Windows anterior havia aconseguit: una interfície coherent i agradable. L’Administrador de Programes organitzava les aplicacions en grups amb icones, mentre que l’Administrador d’Arxius substituïa el rudimentari executor de MS-DOS de les versions anteriors.
Sota el capó, Windows 3.0 oferia diversos modes de funcionament. El mode estàndard estava pensat per a màquines amb processador 80286, i el mode 386 millorat explotava el mode protegit i el mode virtual 8086 dels xips 80386, permetent executar diverses sessions de MS-DOS alhora dins de màquines virtuals separades.
El resultat va ser un èxit comercial sense precedents. Microsoft va vendre quatre milions de còpies durant el primer any i la xifra va acabar superant els deu milions. Windows 3.0 va demostrar que la interfície gràfica no era un caprici, sinó el camí lògic per al PC.
Windows 3.1 (1992): refinament, tipografia i multimèdia
Tot just dos anys després, el 6 d’abril de 1992, va arribar Windows 3.1, una versió més polida que es va convertir en l’estàndard de facto del PC durant anys. La seva novetat tècnica més gran va ser TrueType, un sistema de fonts escalables desenvolupat per no dependre de tecnologies de tercers com Adobe Type Manager. Windows 3.1 incloïa catorze fonts TrueType de sèrie, entre elles dos autèntics clàssics que encara fem servir avui: Arial i Times New Roman. Per fi, el que es veia a la pantalla coincidia amb el que sortia per la impressora.
Windows 3.1 també va abraçar el multimèdia: va incorporar Media Player i Gravadora de So, suport per a targetes de so i unitats de CD-ROM, estalvis de pantalla i compatibilitat amb l’estàndard Multimedia PC. El novembre d’aquell mateix any, Microsoft va afegir Video for Windows com a resposta al QuickTime d’Apple. Una altra incorporació discreta però històrica va ser el Registre de Windows, la base de dades de configuració que encara és present a les versions actuals de Windows.
Windows for Workgroups i la branca 3.11
La família va continuar creixent. Windows for Workgroups 3.1 (1992) va afegir compartició d’arxius per xarxa mitjançant el protocol SMB sobre NetBIOS, i Windows for Workgroups 3.11 (1993) va incorporar accés a arxius de 32 bits i millores de rendiment. Eren, essencialment, Windows orientat a petites oficines en xarxa, en una època en què connectar diversos ordinadors encara era tot un repte.
Convé recordar un detall clau: malgrat el seu aspecte modern, tota la branca 3.x continuava sent un entorn de 16 bits que arrencava sobre MS-DOS. No era un sistema operatiu independent, sinó una sofisticada capa gràfica. La veritable ruptura amb DOS no arribaria fins a Windows 95 i la línia professional Windows NT.
Curiositats d’una època
Windows 3.1 va popularitzar el Buscamines, que va substituir l’antic Reversi i es va convertir en una de les imatges més icòniques del PC. El joc amagava un truc famós: en teclejar xyzzy, prémer la tecla Majúscules esquerra i mirar la cantonada superior esquerra de la pantalla, un píxel canviava de color per revelar si sota el cursor hi havia una mina.
Una altra curiositat històrica és l’enorme quota de mercat que va arribar a tenir: durant bona part de la dècada, Windows 3.x va ser el rival a batre davant d’alternatives com OS/2, el Mac OS d’Apple i els entorns gràfics del món Unix. El seu èxit va consolidar el domini de Microsoft durant tota la dècada següent.
Avui Windows 3.x és una peça de museu, però la seva influència és innegable: va ser el sistema que va treure el PC de la línia d’ordres i el va posar, per fi, a l’abast de milions de persones.