Poques empreses van marcar la informàtica dels anys 80 i 90 com ho va fer Sun Microsystems. El seu lema, “The Network Is The Computer” (“La xarxa és l’ordinador”), resumia una visió que anava molt per davant de la seva època. I al centre d’aquella visió hi havia un sistema operatiu que va evolucionar durant gairebé tres dècades: primer SunOS i després Solaris. Aquesta és la seva història.
El naixement de Sun i de SunOS
Sun Microsystems es va fundar el 24 de febrer de 1982. La van aixecar tres estudiants de postgrau de Stanford: Scott McNealy, Andy Bechtolsheim i Vinod Khosla. Poc després s’hi va sumar Bill Joy, que venia de Berkeley, on havia estat un dels principals desenvolupadors de la Berkeley Software Distribution (BSD). També se’l considera cofundador.
Aquella connexió amb Berkeley ho va decidir tot. El 1983, Sun va llançar SunOS, una versió a mida de 4.2BSD Unix pensada per a les seves estacions de treball. El parentiu amb FreeBSD i la resta de la família BSD va marcar el caràcter del sistema en les primeres versions. Avui el nom SunOS se sol reservar només per a les versions 1.0 a 4.1.4, totes amb base BSD.
NFS i els anys daurats de les estacions SPARC
El 1984 va arribar una de les aportacions més influents de Sun: NFS (Network File System). Era un protocol que deixava a un usuari accedir a fitxers en xarxa com si els tingués al seu propi disc. NFS es va convertir en estàndard de facto al món Unix i continua viu. Poques tecnologies encarnen tan bé allò que la xarxa és l’ordinador.
Per aquells anys Sun va apostar també per la seva pròpia arquitectura de processador, SPARC, que Bill Joy va ajudar a impulsar. Cap al 1986 ja enviava els seus primers servidors SPARC. Les estacions Sun amb SunOS van acabar sent eina habitual a universitats, laboratoris i empreses d’enginyeria.
El gir cap a System V: neix Solaris
A finals dels 80, Sun es va aliar amb AT&T, propietària de l’altre gran llinatge d’Unix, System V. D’aquella col·laboració va sorgir System V Release 4 (SVR4), que ajuntava el millor de BSD, System V i les extensions pròpies de Sun com NFS.
El 4 de setembre de 1991, Sun va anunciar que el seu pròxim sistema operatiu deixava enrere la base BSD per recolzar-se en SVR4. El juliol de 1992 va arribar Solaris 2.0 (internament SunOS 5.0), ja basat en System V Release 4. Per no embolicar els usuaris, Sun va rebatejar l’última generació BSD: SunOS 4.1.x va passar a anomenar-se Solaris 1.x. Des de les versions 5.x, el vell SunOS va quedar enrere i va arrencar l’era moderna de Solaris.
Solaris 10: ZFS, DTrace i Zones
El gran salt tècnic va arribar amb Solaris 10, publicat el 2005 i considerat l’últim gran llançament de la Sun independent. Va portar tres tecnologies que van redefinir els seus respectius camps:
- ZFS, un sistema de fitxers i gestor de volums amb integritat de dades, snapshots i una capacitat d’emmagatzematge enorme.
- DTrace, una eina d’instrumentació dinàmica per analitzar i depurar aplicacions i el mateix nucli en temps real.
- Zones, una virtualització lleugera que es va avançar a l’auge dels contenidors.
La seva solidesa i la seva escalabilitat el van convertir en referència per a servidors crítics, lluitant de tu a tu amb IBM AIX i amb les diferents variants de Linux.
OpenSolaris, Oracle i illumos
El gener de 2005, Sun va alliberar DTrace sota la llicència CDDL, i el juny d’aquell any va obrir gairebé tot el codi font i va fundar el projecte OpenSolaris. La versió OpenSolaris 2008.11 va incloure Time Slider, una interfície gràfica per als snapshots de ZFS comparable al Time Machine de macOS.
Tot va canviar amb l’adquisició de Sun per Oracle el 2010. Oracle va reanomenar el sistema com a Oracle Solaris, va descontinuar OpenSolaris i va deixar de publicar el codi del nucli, de tornada a un model propietari. La comunitat va reaccionar: aquell mateix any, enginyers d’OpenSolaris i de Nexenta van crear illumos, un fork totalment obert que avui sosté distribucions com OpenIndiana. ZFS, per la seva banda, va seguir el seu propi camí lliure a OpenZFS.
Oracle va continuar pel seu compte: Solaris 11 va arribar el 2011 amb el gestor de paquets IPS i entorns d’arrencada per actualitzar sense riscos, i Solaris 11.4, publicat el 2018, és l’última versió de referència. El relleu lliure el va recollir illumos, igual que ReactOS o Haiku mantenen vius altres sistemes clàssics.
Un llegat que continua corrent
Les estacions SunOS seran peces de museu, però la seva empremta és enorme: NFS, ZFS i DTrace s’utilitzen cada dia en sistemes de mig món. Sun va demostrar que innovar en sistemes operatius no era cosa exclusiva dels grans fabricants de sempre, i bona part d’aquell esperit continua viu en el codi obert.