Durant més d’una dècada, una línia d’ordres que parpellejava va ser la porta d’entrada a la informàtica personal per a milions d’usuaris. Aquella línia pertanyia a MS-DOS, i el seu capítol final com a producte independent va arribar el juny de 1994 amb la versió 6.22. No va ser la versió més revolucionària, però sí una de les més curioses: va néixer, en bona part, d’un judici milionari per patents. Aquesta és la història de com el sistema operatiu més popular del món es va acomiadar per la porta gran.
De QDOS a MS-DOS: uns orígens humils
Per entendre la 6.22 cal remuntar-se al 1980. IBM buscava un sistema operatiu per al seu nou ordinador personal i Microsoft no en tenia cap de propi. La solució va ser comprar 86-DOS, un sistema escrit per Tim Paterson per a Seattle Computer Products, conegut informalment com a QDOS (Quick and Dirty Operating System). Era essencialment un clon de CP/M portat a processadors 8086, amb dues diferències notables: un sistema de memòria intermèdia de disc millorat i el sistema de fitxers FAT.
Microsoft va comprar 86-DOS per tot just 25.000 dòlars, el va rebatejar i el va vendre a IBM. D’aquí van néixer les dues branques històriques: MS-DOS per als fabricants de clònics i PC DOS per als equips d’IBM. Aquella jugada va convertir Microsoft en el gegant que coneixem avui.
El camí fins a la versió 6
Al llarg dels anys vuitanta, MS-DOS va anar creixent versió a versió: suport per a discos durs, subdirectoris, xarxes i discos cada cop més grans. La branca 6.x, iniciada el 1993 amb MS-DOS 6.0, va ser la més rica en utilitats. Incloïa ajuda en línia, optimització de memòria superior amb MemMaker, un antivirus bàsic i, sobretot, una novetat estrella: DoubleSpace, una eina de compressió de disc que prometia duplicar l’espai disponible sense tocar el maquinari.
MS-DOS 6.2 va arribar poc després per corregir errors greus de DoubleSpace i estrenar ScanDisk com a reemplaçament del veterà CHKDSK. Tot semblava anar bé… fins que la compressió de disc es va convertir en un problema legal.
El plet amb Stac i el naixement de la 6.21
La companyia Stac Electronics comercialitzava un producte de compressió anomenat Stacker i va demandar Microsoft per infringir les seves patents amb DoubleSpace. El 1994, un jurat de Califòrnia va donar la raó a Stac i va condemnar Microsoft a pagar 120 milions de dòlars en danys. El cas es considera un dels primers grans avisos sobre l’abast de les patents de programari.
La conseqüència tècnica va ser immediata: Microsoft va haver de llançar MS-DOS 6.21, una versió que bàsicament eliminava DoubleSpace dels ordinadors. Els usuaris es quedaven sense la seva funció estrella mentre l’empresa buscava una sortida.
MS-DOS 6.22 i DriveSpace
La solució va arribar el juny de 1994. Microsoft va reescriure completament la seva tecnologia de compressió amb un algorisme diferent que no infringia les patents de Stac i la va rebatejar com a DriveSpace. Aquesta va ser la gran aportació de MS-DOS 6.22, oferta com a actualització per a qui venia de la 6.0 o la 6.2.
La 6.22 va ser l’última versió de MS-DOS venuda com a producte independent. Les versions posteriors, 7.0 i 8.0, van quedar integrades com a base oculta sobre la qual arrencaven Windows 95, 98 i Me. El DOS visible, el de la pantalla negra amb el C:\>, acabava aquí el seu recorregut comercial autònom.
Curiositats i llegat
Hi ha un detall deliciós en aquesta història: després de perdre el judici, Microsoft va acabar pagant a Stac i fins i tot comprant una participació a l’empresa per poder recuperar la funció de compressió. L’enemic legal es va convertir, en part, en soci.
MS-DOS 6.22 es va convertir en una versió de culte per la seva estabilitat. Molts tècnics la van conservar durant anys com a entorn de manteniment i arrencada, i encara avui és la referència preferida dels nostàlgics. El seu esperit sobreviu en projectes lliures com FreeDOS, que manté viva la compatibilitat amb aquell món d’ordres, i competeix en la memòria col·lectiva amb alternatives històriques com DR-DOS.
Curiosament, mentre el DOS s’apagava, un altre món s’enlairava: el 1991 un estudiant finlandès havia anunciat un nucli lliure que donaria lloc al nucli Linux. El relleu de la informàtica personal estava en marxa, però la línia d’ordres de MS-DOS va deixar una empremta inesborrable.