Durant trenta anys, administrar Linux ha consistit a editar fitxers dins d’/etc i actualitzar paquets d’un en un. Els sistemes immutables trenquen aquest costum: el sistema base va en una imatge de només lectura, se substitueix sencera i, si la nova falla, arrenques l’anterior. Acabem d’afegir-ne vuit al catàleg i val la pena distingir-los, perquè sota la mateixa etiqueta hi ha dos mons bastant diferents.
Què vol dir “immutable” a la pràctica
No és que el disc sigui de només lectura. Les teves dades a /home canvien, i la configuració també. El que no canvia és el sistema base: /usr està muntat en només lectura i no pots instal·lar un paquet que el modifiqui sense més.
D’aquí en surten tres conseqüències:
- Totes les màquines iguals. Si mil servidors arrenquen la mateixa imatge, no hi ha mil variants de configuració acumulades a cop de pedaç urgent.
- L’actualització és atòmica. No hi ha estat intermedi a mitges entre dues versions: o s’ha aplicat sencera o no s’ha aplicat.
- Es pot desfer. Si la imatge nova trenca alguna cosa, reinicies amb l’anterior, que continua al disc.
El que et treuen és el costum d’arreglar-ho en calent. I per a molta gent aquest costum és justament el problema que volen deixar enrere.
Els d’escriptori
Fedora Silverblue és la variant amb GNOME i Fedora Kinoite la mateixa idea amb KDE Plasma. Comparteixen cicle i dates amb Fedora perquè són la mateixa versió amb una altra manera de muntar el sistema. Les aplicacions van en Flatpak, el desenvolupament en contenidors amb Toolbx i, si necessites un paquet RPM ficat al sistema base, hi ha una via d’escapament que superposa capes damunt de la imatge. Funciona, però com més la fas servir, menys avantatge et queda.
Vanilla OS arriba al mateix per un altre costat: GNOME sense retocar, dues particions que s’alternen en actualitzar i la possibilitat d’instal·lar paquets de diverses distribucions dins de contenidors. Des de la versió 2 va deixar Ubuntu per una base Debian pròpia.
I després hi ha Bazzite, que és Fedora Atomic disfressat de consola: mode sessió de Steam, controladors al dia i actualitzacions per imatge. En una Steam Deck o una ROG Ally té tot el sentit del món, perquè una consola és exactament l’aparell on no vols que una actualització a mitges et deixi sense arrencar.
Els de servidor i contenidors
Aquí el plantejament canvia: no hi ha escriptori, hi ha flotes.
Fedora CoreOS és Fedora reduït a executar contenidors. No té gestor de paquets a l’ús; es configura a la primera arrencada amb Ignition i s’actualitza sol seguint un canal. És el successor directe del Container Linux original.
Flatcar va recollir aquest testimoni quan Red Hat va descontinuar Container Linux, i avui viu a la Cloud Native Computing Foundation. Manté dos canals estables alhora, un de normal i un altre LTS, cosa que agraeix qualsevol que gestioni un clúster gran i no pugui anar saltant de versió cada mes.
Talos Linux és el més radical del grup: no té intèrpret d’ordres, ni SSH, ni gestor de paquets. La màquina s’administra per una API amb gRPC i punt. No pots entrar a mirar què passa, que és precisament la idea: si ningú no pot tocar un node a mà, cap node no acaba sent diferent dels altres. Executa Kubernetes i poca cosa més.
Bottlerocket és l’aposta d’AWS, escrita en bona part en Rust. Arrel de només lectura verificada amb dm-verity, sense intèrpret d’ordres llevat d’un contenidor d’administració a part i actualitzacions que es reverteixen soles si l’arrencada falla.
Azure Linux —abans CBL-Mariner— és la distribució que Microsoft compila per a ella mateixa i fa servir als nodes d’AKS. Paquets RPM, superfície mínima i control de la cadena de subministrament de punta a punta.
Quan compensa
Compensa quan tens moltes màquines iguals, o una que no et pots permetre trencar. Un clúster de Kubernetes, un servidor domèstic que fa de NAS i de descàrregues, una consola portàtil. L’avantatge real no és la seguretat, encara que també: és que el sistema torna a l’estat conegut cada vegada que arrenca.
No compensa si la teva feina consisteix a fer proves amb el sistema base, compilar mòduls de nucli o instal·lar programari que espera escriure on li vingui de gust. Allà un Debian o un Arch de tota la vida et donarà menys guerra.
Un avís pràctic sobre les dates: aquests sistemes publiquen molt i ràpid. Bottlerocket va per la 1.64, Talos per la 1.14 i Flatcar treu versió cada poques setmanes als seus dos canals. Les fitxes del catàleg es refresquen soles des de les seves fonts oficials, així que la versió que hi veus és la d’avui, no la del dia que vam escriure això.