El 9 de juny de 2026, Frank La Vigne va publicar un article que desfà una confusió molt habitual: molta gent que administra màquines virtuals a Red Hat Enterprise Linux no té clar què fa cada component de la pila. Parlen de KVM, QEMU i libvirt com si fossin intercanviables, quan en realitat ocupen capes diferents i resolen problemes diferents. El text els separa i explica el paper de cadascun.
Tres capes, tres feines
La base és KVM (Kernel-based Virtual Machine), integrat directament al kernel de Linux. Aprofita les extensions de virtualització del processador (Intel VT-x o AMD-V) perquè el mateix kernel faci d’hipervisor i pugui crear i executar màquines virtuals aïllades. Sense KVM no hi ha acceleració per maquinari: és la peça que converteix el teu Linux en una plataforma capaç de fer córrer VMs a una velocitat raonable.
Per sobre hi ha QEMU, que treballa a baix nivell i s’encarrega del maquinari virtual. És qui presenta a la màquina virtual els seus discos, les seves targetes de xarxa, els seus ports sèrie i les seves CPU. Quan decideixes quants nuclis o quanta memòria tindrà una VM, o li afegeixes un adaptador de xarxa, estàs configurant el que QEMU emula. KVM dona l’acceleració; QEMU dona el maquinari amb què la VM es pensa que parla.
La tercera capa és libvirt, que se situa sobre QEMU i simplifica la feina diària. Ofereix una API estàndard i un conjunt de dimonis per administrar les màquines virtuals sense haver de barallar-te amb les opcions de baix nivell de QEMU. És la capa que normalitza la gestió, de manera que les eines que fas servir cada dia parlen amb libvirt en comptes d’invocar QEMU a mà. Si vols conèixer millor la base sobre la qual s’aguanta tot, tens la fitxa de KVM.
Les eines que fas servir de debò
L’article aterra la teoria en tres utilitats habituals de RHEL:
- virt-manager: l’aplicació gràfica de tota la vida per crear i gestionar VMs des de l’escriptori.
- Cockpit (Machines): la interfície web, còmoda per definir i manipular màquines virtuals des del navegador, sense instal·lar res a l’equip.
- virsh: la utilitat de línia d’ordres, ideal per fer scripting i per controlar el cicle de vida de les VMs en servidors sense entorn gràfic.
Totes tres s’aguanten sobre libvirt per sota, així que entendre aquesta capa intermèdia t’ajuda a saltar d’una a l’altra sense perdre’t.
A qui li va bé
El públic al qual apunta el text és clar: administradors de RHEL que gestionen virtualització i volen tenir un model mental endreçat de què fa cada cosa. Si véns de VMware o de Hyper-V i aterres a Red Hat, aquest repartiment en tres capes t’estalvia moltes suposicions equivocades. La peça enllaça, a més, material de Red Hat, inclosa una llista de reproducció de YouTube sobre virtualització i un parell d’episodis d’“Into the Terminal” (el 104 i el 30) dedicats a virtualització local i gestió de màquines virtuals.
Si vols aprofundir en la versió més recent de la capa de gestió, fes un cop d’ull al nostre article sobre libvirt 12.4.0, que afegeix monitoratge d’energia per VM i millores en diversos drivers.
Font
Article original de Frank La Vigne, “Demystifying Linux Virtualization: Understanding KVM, QEMU, and Libvirt in RHEL”, publicat el 9 de juny de 2026: https://www.franksworld.com/2026/06/09/demystifying-linux-virtualization-understanding-kvm-qemu-and-libvirt-in-rhel/. Via l’agregador Planet Virt Tools.