El setembre de 1991 un estudiant finlandès de 21 anys va pujar a un servidor FTP universitari un grapat d’arxius que acabarien canviant la informàtica. Aquell paquet era la versió 0.01 del kernel que avui coneixem com a Linux. No era gran cosa. Ni tan sols arrencava per si sol. Però va ser el primer maó d’un dels projectes de programari més importants que existeixen.
L’estudiant que només volia un hobby
Linus Benedict Torvalds estudiava a la Universitat de Hèlsinki quan va començar a remenar amb el seu nou PC basat en un Intel 80386. Estava tip de les limitacions de MINIX, el petit Unix educatiu d’Andrew Tanenbaum, i va decidir escriure el seu propi nucli partint de zero.
El 25 d’agost de 1991 Torvalds va publicar al grup d’Usenet comp.os.minix el seu famós missatge. Anunciava “un sistema operatiu (gratuït) (només un hobby, no serà gran ni professional com GNU) per a clons AT 386(486)”. Aquella modèstia es va convertir en una de les prediccions tecnològiques pitjor calculades de la història.
La versió 0.01: setembre de 1991
El 17 de setembre de 1991 Torvalds va deixar a punt la versió 0.01 i la va col·locar a ftp.funet.fi, el servidor de la xarxa universitària finlandesa FUNET. Va ser un llançament gairebé privat, sense anunci públic, pensat per a uns quants curiosos.
Aquell primer kernel tenia unes 10.000 línies de codi (al voltant de 10.239 segons les notes de l’època), escrites en C i assemblador. I tenia un detall cridaner: no era executable per si mateix. Per compilar-lo i provar-lo et calia tenir MINIX instal·lat, de manera que a la pràctica Linux naixia com un complement del sistema que pretenia substituir.
Fet a mida per al 386
Linux 0.01 estava escrit només per al processador Intel 80386, sense cap capa d’abstracció de maquinari. El codi esprement les característiques del xip (mode protegit, paginació) a canvi de ser totalment impossible de portar a altres arquitectures. Altres dissenyadors de sistemes operatius van criticar molt aquesta decisió, però va permetre a Torvalds avançar de pressa.
El kernel tampoc tenia xarxa, ni suport de maquinari més enllà del just. Feia servir el sistema d’arxius de MINIX, i la majoria de les rutines de suport encara estaven per escriure. Era, literalment, un punt de partida.
El nom que no va triar Torvalds
Una de les grans curiositats d’aquesta història és que Linux no s’havia de dir Linux. Torvalds volia batejar el seu projecte com a “Freax”, una barreja de free, freak i la x d’Unix, perquè li semblava egocèntric posar-li el seu propi nom. Va guardar els arxius amb aquest nom durant mesos.
Però quan va pujar el codi a FUNET, l’administrador del servidor FTP, Ari Lemmke, no acabava de veure-ho clar amb “Freax” i va crear el directori amb el nom linux pel seu compte, sense consultar en Linus. El nom va arrelar i Torvalds el va acabar acceptant. Hi ha més relíquies d’aquella època: dins del Makefile original encara sobrevivien referències a “Freax”, i el teclat finlandès estava pràcticament cablejat a foc dins del codi.
De 0.01 a la revolució
La 0.01 va ser només el principi d’un ritme de vertigen. El 5 d’octubre de 1991 va arribar la 0.02, la primera versió “oficial” anunciada en públic. La 0.11, de desembre de 1991, va ser la primera capaç de compilar-se a si mateixa en un ordinador que ja executava Linux. I el gener de 1992, amb la 0.12, Torvalds va prendre una decisió clau: adoptar la llicència GNU GPL versió 2 i deixar enrere la seva llicència pròpia, que prohibia la redistribució comercial. Aquest canvi va obrir les portes a la col·laboració global i al desenvolupament de distribucions com Debian, Slackware o, més endavant, Ubuntu.
Aquelles 10.000 línies escrites per un estudiant a la seva habitació són avui un kernel amb desenes de milions de línies que mou des de supercomputadors fins a telèfons Android. El “hobby que no havia de ser gran” va acabar essent, probablement, el projecte de programari lliure més reeixit de tots els temps.