Live Migration és la funció de Hyper-V que trasllada una màquina virtual en execució d’un host a un altre sense que l’usuari noti cap interrupció. La VM continua responent mentre es mou: la seva memòria, el seu estat i el seu disc queden disponibles al host de destinació, i la transició és prou ràpida perquè les connexions de xarxa no caiguin.
L’avantatge que destaca la documentació de Microsoft és la flexibilitat. Una VM en marxa deixa d’estar lligada a una màquina física concreta. Això permet, per exemple, buidar un host de totes les seves màquines virtuals abans de retirar-lo del rack o aplicar-li actualitzacions que exigeixin reiniciar. El servei que corre dins la VM no s’assabenta del trasllat.
Per a què serveix i a qui interessa
Si gestiones més d’un host Hyper-V, Live Migration és el que et separa d’haver d’aturar serveis cada cop que toques el maquinari. Manteniment del firmware, canvis de RAM, substitució d’un servidor vell: en tots aquests casos pots moure les càrregues a un altre host, treballar tranquil i tornar-les després.
Combinada amb Windows Failover Clustering, Live Migration és la base per muntar sistemes d’alta disponibilitat i tolerants a fallades. El clúster vigila els hosts i, juntament amb la migració en calent, reparteix o reubica les VM segons convingui. Microsoft també la menciona al costat de System Center Virtual Machine Manager per a entorns grans on es gestiona el cicle de vida complet de les màquines.
El canvi de Windows Server 2016
La novetat que recull la documentació és que, a partir de Windows Server 2016, hi ha menys restriccions per desplegar Live Migration. La funció va passar a funcionar sense Failover Clustering. Això és el que es coneix com a shared nothing live migration: pots moure una VM entre dos hosts independents que no comparteixen emmagatzematge ni pertanyen al mateix clúster.
La resta del comportament es manté igual que en versions anteriors. Microsoft conserva documentació històrica per a Windows Server 2008 R2 i Windows Server 2012 R2, on Live Migration ja existia però amb més lligams. Si treballes amb aquestes versions antigues, els procediments de configuració difereixen.
Per fer servir la migració sense clúster, Microsoft documenta dos passos: preparar els hosts per a Live Migration sense Failover Clustering i, després, executar el trasllat de la màquina. És la via habitual en laboratoris i en parcs petits on no es justifica muntar un clúster complet.
Com encaixa en un entorn de virtualització
Live Migration cobreix la part de mobilitat de càrregues dins el món Hyper-V, igual que altres plataformes resolen el mateix amb els seus propis mecanismes. Si véns de Xen, el concepte és molt semblant al live migrate que ofereix XCP-ng a la seva branca 8.3 LTS, i la idea de fons és la mateixa: separar la càrrega de treball del ferro que l’executa.
En un desplegament real, Live Migration poques vegades va sola. S’apuntala en l’emmagatzematge compartit quan hi ha clúster, en Failover Clustering per a l’alta disponibilitat i en eines de gestió com System Center quan el nombre de hosts creix. La peça que aporta és la continuïtat: que moure una VM no signifiqui aturar-la.