Abans de tocar la configuració d’una màquina virtual, aplicar una actualització o instal·lar programari nou, val la pena desar l’estat en què es trobava. Per a això hi ha els checkpoints de Hyper-V: si el canvi trenca alguna cosa, tornes al punt anterior i ja està. El que molta gent no té clar és que no tots els checkpoints són iguals.
Dos tipus, dos comportaments
Hyper-V a Windows 10 i 11 treballa amb dues menes de checkpoint, i la diferència rau en què es captura.
El checkpoint estàndard pren una instantània de la màquina virtual i de l’estat de la seva memòria en el moment en què es crea. És a dir, desa no només els discs, sinó també el que hi havia a la RAM: processos oberts, aplicacions en marxa, tot. La documentació de Microsoft avisa d’una cosa que cal recordar: una instantània no és una còpia de seguretat completa, i pot provocar inconsistències en sistemes que repliquen dades entre nodes, com ara Active Directory. Abans de Windows 10, aquest era l’únic tipus disponible (llavors s’anomenava snapshot).
El checkpoint de producció funciona diferent. Fa servir el Servei d’Instantànies de Volum (VSS) a les VM Windows, o File System Freeze a les VM Linux, per generar una còpia de les dades consistent. No desa l’estat de la memòria. A canvi, obtens una cosa més semblant al que produeix una eina de còpia de seguretat convencional.
Per defecte, Hyper-V selecciona els de producció. Pots canviar-ho des de l’Administrador de Hyper-V o amb PowerShell, per exemple Set-VM -Name <vmname> -CheckpointType Standard. També hi ha el mode ProductionOnly, que evita caure en un checkpoint estàndard si el de producció falla.
Com es nota la diferència en aplicar-los
La distinció es veu molt bé en revertir. Si crees un checkpoint estàndard amb el Bloc de notes obert i un fitxer carregat, i després l’apliques, la VM torna exactament a aquell estat: el Bloc de notes segueix obert, amb el seu contingut. La memòria es va restaurar tal qual.
Amb un checkpoint de producció el resultat és diferent. En aplicar-lo, la màquina virtual queda apagada. Quan la tornes a engegar, el fitxer de text que havies desat al disc hi és, però el Bloc de notes no apareix obert. Això és justament el que cal esperar: només es va restaurar l’estat de les dades, no el de la memòria.
Què passa per sota
Els checkpoints es desen com a fitxers .avhdx a la mateixa ubicació que els .vhdx de la màquina. Quan esborres un checkpoint, Hyper-V fusiona el .avhdx amb el .vhdx per tu i després elimina el .avhdx. No convé tocar aquests fitxers a mà. La carpeta per defecte per a la configuració de checkpoints és %systemroot%\ProgramData\Microsoft\Windows\Hyper-V\Snapshots.
Un detall del nom: per defecte, un checkpoint s’anomena com la VM més la data i hora de creació, i el nom està limitat a 100 caràcters.
Per a qui és útil
Si muntes un laboratori o un entorn de proves, els estàndard et donen la foto completa per repetir un escenari un cop i un altre. Si el que gestiones són càrregues amb dades que han de quedar coherents (un controlador de domini, una base de dades), els de producció són l’opció assenyada, i per això vénen marcats per defecte.
Aquesta lògica d’instantànies i còpies de seguretat no és exclusiva de Hyper-V. Altres hipervisors la tracten a la seva manera, com vam veure en el conjunt d’actualitzacions de XCP-ng 8.3 LTS de juny 2026, on la consistència de les dades també compta.