Poques màquines han marcat tant la informàtica domèstica com el Commodore 64. Presentat el 1982, va arribar a convertir-se en l’ordinador de 8 bits més venut de la història, i bona part de la seva màgia residia en dos programes gravats en silici: l’intèrpret BASIC i un sistema operatiu mínim anomenat KERNAL. Repassem la seva història, les seves versions i les curiositats que l’envolten.
Orígens: Commodore i la filosofia de Jack Tramiel
El C64 va néixer dins de Commodore International, l’empresa dirigida per Jack Tramiel, un supervivent de l’Holocaust nascut a Polònia que va encunyar una frase cèlebre: “ordinadors per a les masses, no per a les classes”. Aquesta idea de fabricar màquines potents i barates guiava Commodore, que a més posseïa la seva pròpia fàbrica de xips, MOS Technology, cosa que li donava un avantatge de costos enorme davant els rivals.
L’ordinador es va presentar el gener de 1982 i va sortir a la venda aquell mateix any a un preu de 595 dòlars. Tramiel va desfermar una agressiva guerra de preus, sobretot contra Texas Instruments, que va acabar enfonsant el preu del C64 fins a uns 300 dòlars el 1983 i disparant-ne les vendes a nivells mai vistos.
Maquinari llegendari: 6510, VIC-II i SID
El cor del C64 era el microprocessador MOS 6510, una variant del cèlebre 6502 amb un port d’entrada/sortida integrat. Però el que realment distingia la màquina eren els seus dos xips a mida. El VIC-II generava gràfics amb sprites i colors molt avançats per a l’època, i el SID (Sound Interface Device) era gairebé un sintetitzador musical en un sol xip, molt superior als generadors de so de la competència.
La combinació de gràfics i so va convertir el C64 en una plataforma de jocs imbatible i en bressol de la demoscene, aquella subcultura de programadors que encara avui exprimeix el maquinari per crear efectes audiovisuals sorprenents.
El KERNAL: un sistema operatiu en 8 KB
El KERNAL és el sistema operatiu del C64: un conjunt de rutines gravades en una ROM de 8 KB que gestionen el teclat, la pantalla, la cinta, el disc i els ports sèrie. L’enginyós és que aquestes rutines s’invoquen a través d’una taula de salts situada al final de l’espai d’adreces. Aquesta taula es va mantenir gairebé idèntica al llarg de tota la família de 8 bits de Commodore, garantint compatibilitat entre màquines com la PET, el VIC-20 i el mateix C64.
Al costat del KERNAL convivia el Commodore BASIC 2.0, el llenguatge amb què arrencava la màquina només encendre-la. Era el mateix BASIC del VIC-20: funcional però limitat, sense ordres directes per a gràfics ni so, cosa que obligava els usuaris a manipular la memòria amb instruccions POKE.
Les versions de la ROM
El KERNAL del C64 va passar per tres revisions principals, gairebé sempre per corregir errors. La primera (901227-01) només va aparèixer a les primeres plaques nord-americanes i ni tan sols era capaç de detectar si el xip de vídeo era PAL o NTSC. La segona (901227-02) es va muntar a la majoria d’unitats fabricades des de finals de 1982 fins al 1985. La tercera (901227-03) va ser la definitiva, la més estesa, i la que van portar els models C64C i derivats fins al final de la producció.
El curiós cas del seu nom mal escrit
Una de les anècdotes més famoses és que “KERNAL” està mal escrit. La paraula correcta seria kernel (nucli), i així s’utilitzava internament a Commodore des dels temps de la PET. Però cap al 1980 l’enginyer Robert Russell va escriure per error “kernal” als seus quaderns de notes. Quan els redactors tècnics Neil Harris i Andy Finkel van fer servir aquells apunts com a base del manual del VIC-20, l’error es va colar a la documentació oficial i es va perpetuar per sempre en màquines posteriors com el C64 i el C128.
Un llegat que no s’apaga
Les xifres del C64 són aclaparadores: les estimacions serioses parlen d’uns 12,5 milions d’unitats, encara que Commodore va arribar a afirmar 17 milions, i figura al Llibre Guinness com l’ordinador de sobretaula més venut. Es van arribar a fabricar 400.000 unitats al mes durant anys, i es van publicar al voltant de 10.000 títols comercials de programari.
La seva influència es percep en la informàtica que va venir després. Les idees de portabilitat que va assajar el SX-64 —considerat el primer portàtil a tot color— van anticipar camins que després recorrerien sistemes com macOS o el món Unix modern amb FreeBSD i el nucli Linux. La filosofia de maquinari domèstic obert també ressona en projectes contemporanis com Haiku, hereu de l’esperit d’aquells anys. I per a qui vulgui reviure aquell BASIC, distribucions actuals com Debian o Ubuntu inclouen emuladors que recreen fidelment la màquina i el seu KERNAL.
Més de quaranta anys després, el Commodore 64 segueix viu en emuladors, en la demoscene i al cor de tota una generació que va aprendre a programar teclejant POKE sobre fons blau.