El catàleg de LinuxGratis passa de 117 a 207 sistemes operatius. Pel camí vam descobrir que bona part de les versions que mostràvem feia des del juliol que estaven congelades, i que algunes dates eren directament falses. Comencem per aquí, que és el que més importa.
El primer: les dades eren velles
Les dades de versions surten majoritàriament d’endoflife.date, i l’script que les baixa tenia un error ximple: només descarregava els sistemes que faltaven. Tot el que ja tingués fitxer se’l saltava. Resultat: la fitxa d’Ubuntu encara anunciava la 26.04 de l’abril amb la 26.04.1 publicada, i el nucli s’havia quedat a la 7.1.3 amb la 7.2.3 a fora.
Arreglat, i amb dues ordres separades: una dona d’alta el que és nou i l’altra torna a consultar tot el que ja està descarregat. La primera passada va actualitzar 26 sistemes, entre ells Ubuntu 26.04.1, el nucli 7.2.3, NetBSD 11.0 —salt de versió major després de cinc anys—, Mageia 10, OPNsense 26.7.3, Tails 7.11, ESXi 9.1.1 i macOS 26.6.2.
Després va aparèixer un segon grup, el dels que no són a endoflife.date i per tant ningú no refrescava: Manjaro continuava a la 24.2 quan va per la 26.1.0, EndeavourOS en una ISO del març del 2025, SteamOS ancorat al «3» del 2022 quan Valve va per la 3.8, PureOS a la 10 del 2021 amb l’11 Crimson publicada i Guix a la 1.4.0 amb la 1.5.0 del gener.
I una data que era falsa
Revisant Manjaro va sortir el pitjor: les seves versions 24.1 i 24.2 tenien dates de setembre i octubre del 2025, quan són d’octubre i desembre del 2024. Un any sencer de desfasament.
El va delatar un detall: en afegir la 25.0.3 quedava ordenada per sota de la 24.2. Quan una versió nova apareix per sota d’una de vella en ordenar per data, hi ha una data malament. Corregides contra els anuncis oficials.
Les absències
Comparar el catàleg amb el rànquing de DistroWatch en va deixar una en evidència: CachyOS fa any i mig que és el número u i no el teníem. Tampoc Bazzite, Nobara, Garuda, Artix, KDE neon, Omarchy ni, cosa que fa més mal, Kubuntu: hi havia Lubuntu i Xubuntu, però no el sabor amb KDE. Ara hi són també els altres sabors oficials: MATE, Budgie, Studio, Kylin, Edubuntu, Cinnamon i Unity.
Hi faltaven absències més grosses: Raspberry Pi OS, el sistema de la placa més venuda de la història. ChromeOS, que mou milions de portàtils a les escoles. I Asahi Linux amb el seu Fedora Asahi Remix, que és el que fa que un Mac amb Apple Silicon arrenqui Linux.
Categories que es quedaven curtes
- BSD tenia tres fitxes. Ara hi suma DragonFly BSD, GhostBSD, MidnightBSD, HardenedBSD i NomadBSD.
- Unix en tenia dues. S’hi afegeixen HP-UX —el suport estàndard del qual va acabar el desembre del 2025—, IBM i, z/OS, OpenVMS i els tres hereus lliures de Solaris: OpenIndiana, OmniOS i SmartOS, amb illumos com a base comuna.
- Mòbil eren cinc fitxes i tres d’Apple. Hi entren GrapheneOS, CalyxOS, Ubuntu Touch, Sailfish OS i HarmonyOS.
- Xarxa suma Cisco IOS XE, F5 BIG-IP, Stormshield, IPFire, Cumulus Linux, Sophos Firewall i FreshTomato.
- Històrics recupera NetWare, Symbian, Palm OS, BeOS, IRIX, Tru64, SCO OpenServer, Xenix i MorphOS, que de tots ells és l’únic que continua publicant.
També hi entra el Linux immutable en bloc —Silverblue, Kinoite, Fedora CoreOS, Flatcar, Talos, Bottlerocket, Azure Linux i Vanilla OS—, l’emmagatzematge (TrueNAS, Unraid, OpenMediaVault, Synology DSM, NetApp ONTAP, ZimaOS) i el que es connecta a un televisor o a una placa petita: Armbian, DietPi, LibreELEC, Batocera, RetroPie i Home Assistant OS.
Una categoria nova: Encastats
Els sistemes de temps real no encaixaven en cap secció, així que ara en tenen una: Zephyr, FreeRTOS, Apache NuttX, RTEMS —el que porten les sondes de l’ESA i la NASA— i Fuchsia, l’únic sistema de Google sense nucli Linux.
I a històrics, al costat de TempleOS i Plan 9, quatre que continuen vius i no tenien on anar: SerenityOS, Redox OS, GNU Hurd i Genode.
Com es mantenen al dia
Un catàleg de 207 fitxes només envelleix si ningú no el mira, i ja sabem què passa quan això succeeix. La majoria dels sistemes ve d’endoflife.date i es refresca sense intervenció. Per a la resta hi ha deu lectors de les seves fonts oficials: l’índex d’imatges datades de la Raspberry Pi Foundation, l’API pública d’historial de versions de Google per a ChromeOS, la taula de calendari d’OmniOS —que publica dates de fi de suport reals, amb anys d’antelació—, el llistat de SmartOS, el changelog de GrapheneOS, les releases de GitHub de Flatcar, Talos, Bottlerocket, Armbian o Zephyr, i fins i tot el nom de les ISO de Manjaro, que porta versió i data.
Tot això es passa cada matí: si alguna cosa ha canviat, es valida que el lloc continuï construint, es publica i s’obre un avís. I també avisa quan una font es trenca sense que hi hagi novetats, que és l’error silenciós que ens va costar dos mesos de dades congelades.
El que falta
Deu sistemes s’han quedat fora expressament, tots pel mateix: no vam trobar una data fiable. D’/e/OS només apareix el mes de les seves versions, no el dia. Les dates dels trens d’Arista EOS viuen dins d’una imatge del seu web. SONiC versiona per branques sense etiquetes datades. I TUXEDO OS ara mateix només té una beta del canvi de base d’Ubuntu a Debian.
Abans que inventar una data per omplir una taula, preferim deixar el buit i anotar-lo. Si trobes a faltar algun sistema, digues-nos-ho.